Inòpia

Un relat de: Helena Sauras Matheu
Desconnecta.
L'odi dels teus punys
la temor dels teus ulls,
la llàgrima que no arranca,
perquè no vols plorar.

No, avui no toca vessar,
l'aigua baixa plena pel riu,
la teva melena dansa
per la primavera amarga
del teu sencer rostre.

I quin terratrèmol avança?
RES. Tot s'ha mort i cau
en les violentes imatges.
Ara ja no pots plorar,
quants sense sostre —ho lamentes—,
veus trencadisses sents,
i la vida s'ha perdut saltant al buit.
Devastadores i desoladores
les imatges que pots apagar.

Interromp, desconnecta, oblida...
De què et serveix plorar?
Apaga la televisió, treu-te la wifi,
ignora-ho, tanca els ulls, evadeix-te...
I estaràs en la inòpia un cert temps
en què un trist somriure et sorgirà.

Però la sobtada llàgrima, que sempre et torna,
té un regust salat a la rajola de la teva terra.
«Maleïda guerra...».

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Helena Sauras Matheu

Helena Sauras Matheu

34 Relats

63 Comentaris

17860 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Llegir i escriure, les meves principals aficions. Sóc de l'any 80 i de Tortosa. Em pots seguir al meu bloc personal i bilingüe: http://helenasauras.com