Inmigració

Un relat de: SANTANDREU3

En els temps del regnat d' Alfons XIII hi havia a Espanya un home important i famós .Es deia Torres Quevedo i era enginyer i lingüista. Va ser President de la Reial Acadèmia de la Llengua i President també de la Real Acadèmia de les Ciències.

També feia invents i coses importants , com el transbordador aeri sobre el riu Niàgara, a sota mateix de la famosa cascada. Va ser premiat internacionalment per molts invents, encara que molts no van ser acceptats d'entrada.

Exemple d'això últim que explico és el sistema que va proposar, quan era President de la Reial Acadèmia de la llengua, al Rei Alfons XIII, per resoldre d'una vegada i `per sempre la molesta presència del "dialecte català" que entorpia l'entesa franca entre tots els pobles d'Espanya.

L'invent consistia en una invasió pacífica de tots el pobles de Catalunya per gent dels pobles d'Espanya.

La idea no va ser recollida aleshores, però no massa temps més tard al general Franco li va semblar magnífica.

De fet, Catalunya ha rebut sempre gent estranya que ha anat integrant de mica en mica. El foraster arribava sense conèixer ni la llengua ni les costums, però dia a dia i jornal a jornal s'hi anava acostumant i li agradava la gent, la manera de parlar i de viure. Aquesta ha estat sempre la nostra manera i el nostre ritme de fer país.

El que va fer en Franco, però, va trencar els nostres ritmes i els que ens arribaven en multituds indigeribles venien alliçonats amb aquelles consignes que ens han quedat tan marcades en la nostra memòria : "No estamos en España ? Pues hablemos español."


Totes aquestes històries em provoquen reflexions gens agradables, perquè d'aquella gent que s'ha situat molt bé en la nostra societat , al cap de 50 i 60 anys una massa significativa quantitat d'ells encara no ha fet el més mínim esforç per integrar-se gens ni mica a la nostra cultura .

Si t'hi fixes, a tota aquesta gent que ni ha acceptat la nostra manera de ser i que segueix pensant que parlar català és impropi, la pots classificar - en una estimació una mica barroera - en dos grans grups que viuen també en llocs diferents però molt precisos: Si viuen a l'Eixampla, a Sarrià o a la Bonanova i els grateu una mica la pell, veureu, com va passar a Belmez, la cara d'en Franco o de l'Aznar. I si feu el mateix amb la gent del cinturó de Barcelona us sortiran les cares d'en Largo Caballero o de Pablo Iglesias. I tots plegats venen pensant des que van arribar, que aquesta terra estaria molt bé si no hi haguessin catalans.

D'aquests individus en trobem a tot arreu i els acceptem com si mai hagués passat res, oblidant tot el mal que ens han fet.

En els meus passeigs matinals de jubilat coincideixo amb gent de tota mena i també d'aquesta que comentem. Un dia un d'ells diu quedar sorprès al entendre que jo sóc separatista.

Crec que li explico molt bé el meu pensament i penso que m'entén, com si les meves paraules fossin repetició d'altres ja sentides més vegades i que el meu picar no era en ferro fred del tot i el deixo pensatiu i amb un punt - és un pensament meu- com de penediment d'haver viscut tan a la vora de nosaltres sense provar d'entendre'ns mai.

Estic, però, parlant d'una flor i una flor no fa estiu.
I em sento avergonyit per els milers de vegades que per no crear una violència, he acabat parlant fluidament amb aquesta mena de gent que no ens ha respectat mai .

Crec, però, que la culpa no la tenim tota els catalans.

Déu va ungir no només tots els monarques d'Espanya, si no el poble sencer, ves a saber per què. I aquesta unció divina actua com una mena de patriotisme exacerbat que, si per una banda afebleix les neurones fins a un punt que sembla de no retorn, per l'altre els dóna la força i la indiferència per seguir enviant els catalans , la seva llengua i totes les seves ximpleries a prendre pel sac.

Jo, sincerament, crec que ho tenim pelut

SANTANDREU3.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer