Injustícies

Un relat de: Ningú
Em fa ràbia que jo vagi enfadada amb tot el mon per haver fet tard a l'hora de dinar i a tu et queda tota la tarda per recollir ferros sota aquest vent i pluja.

Em fa ràbia que et facis la noia bona, feliç, i amable, però desprès em tractes amb menyspreu perquè no formo part del teu grup i perquè sóc amiga de persones que tu creus inferiors.

Em fa ràbia que tu vagis amb els peus inflats i bambes diferents i aquests altres fan bona olor i s'han pogut permetre uns dies per fer turisme.

Em fa ràbia que tu portis els cabells pentinats a la perfecció mentre jo tinc els meus arrissats i despentinats pel vent i encara que aquest matí em sentia bonica, mirant-te em sento lletja.

Comentaris

  • Context[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-05-2020

    Jo diria que falta context per entendre millor el relat.

    La noia que recull ferros és la que menysprea els altres. La mateixa que té els peus inflats. Qui són els es poden permetre dies de turisme? Aquesta mateixa va ben pentinada i la narradadora es creu inferiror i se sent lletja.

    Tot plegat costa d'entendre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Ningú

9 Relats

9 Comentaris

616 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
El meu primer idioma és un altre però prefereixo escriure poesia en català. Sóc una noia que de tant en tant necessita expressar-se a través de l'escriptura. Sóc molt dramàtica i tendeixo exagerar la gravetat o importància d'esdeveniments quotidians, però tots els meus escrits son autèntics, no escric ficció. Si ets d'aquelles persones que s'obsessionen per la literatura romàntica, potser t'agradaran els meus relats.