Inici

Un relat de: Trossets del que penso

El que es viu és un adéu
que lentament comença
quan el que parla diu:
Senyors això d'aquí s'acaba.
Quan somriure ja no és una farsa
i respirar torna a tenir profit
lluitar dona sentit si la vida se'ns escapa
com ho fa l'aigua entre els nostres dits.
Coratge és el que dona força
quan no tenim un futur escrit
i caminar lentament provoca
la seguretat que s'enyora
quan deixem de ser petits.
Mes quan obrim els ulls de sobte
i ens trobem amb la nostra realitat
pensem que la vida no és lògica
i que mai ens hauríem de fer grans.
Per molta experiència que és guanyi
i saviesa en un instant
enyoro aquella innocència innata
que tenen tots els infants.
Sempre es viu un adéu
que lentament comença
quan el que parla diu
Senyors això d'aquí s'acaba.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer