Cercador
Inici
Un relat de: Trossets del que pensoEl que es viu és un adéu
que lentament comença
quan el que parla diu:
Senyors això d'aquí s'acaba.
Quan somriure ja no és una farsa
i respirar torna a tenir profit
lluitar dona sentit si la vida se'ns escapa
com ho fa l'aigua entre els nostres dits.
Coratge és el que dona força
quan no tenim un futur escrit
i caminar lentament provoca
la seguretat que s'enyora
quan deixem de ser petits.
Mes quan obrim els ulls de sobte
i ens trobem amb la nostra realitat
pensem que la vida no és lògica
i que mai ens hauríem de fer grans.
Per molta experiència que és guanyi
i saviesa en un instant
enyoro aquella innocència innata
que tenen tots els infants.
Sempre es viu un adéu
que lentament comença
quan el que parla diu
Senyors això d'aquí s'acaba.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
240435 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades