Cercador
Inici del final
Un relat de: LaParaulaMuda- Compartir:
Em trobava sota el xiprer. Recordava tots els moments de la meva vida. Memorava la fugacitat en què passaven els dies, les tardes i les nits. Davant meu sentia una lluminositat incandascent, que em cridava cap a ella. Volia avançar; ho volia. El magnetisme dels records i el meu pas a la Terra m’ho impedien. Va ser massa ràpid, tot va succeïr de cop, sense retorn. Vaig passar a l’altra banda, la banda dels morts, dels sense anima.
* * *
No puc escapar d’aquest lloc… No puc tornar ni anar-me’n. No vull deixar aquí tot el que ja vaig fer. No vull acabar com els homes oblidats, no vull ser un més: no vull ésser cendra. No vull tantes coses…
La tristesa s’apodera de mi. Un cúmul de tot i impotència de saber que no hi puc fer res. Em sento desgraciat. Tan de bo hagués viscut, tan de bo no hagués utilitzat la vida com a la classificació de dies i hores que passaven monòtonament.
No em senten, crido i ningú em respon! M’expresso i ningú llegeix les meves poesies. Que sol em sento aquí. Suposo que quan deien “algun dia ho pagaràs” es referien a això. Ho estic pagant i molt dur. Això és l’inici del final.