Inici d'amistat o amistat d'inici?

Un relat de: ORIOL

Dissabte 6 d'abril al voltant de dos quarts de 5 de la tarda. Pça.Catalunya de Barcelona. Ho recordo com si fos ara. El meu cos estava envaït pels nervis que sovint em traeixen però alhora, m'envaïa una gran esperança perquè havia arribat el moment de conèixer allò que feia tants dies que esperava, allò que feia uns dies que somniava.Passava molta gent pel meu davant, però entremig de tanta gent els meus ulls no aconseguien entreveure't. Mirava el rellotge i els minuts transcorrien massa poc a poc.Minut rere minut, el ritme del meu cor s'anava accelerant.Estava completament convençut de que el que m'esperava valdria la pena, però tampoc sabia exactament que era allò que m'esperava. Només sabia del cert que el que m'havia portat fins allà, en aquell dia i en aquella hora, eren sobretot unes paraules que m'havien travessat el cor profundament i una veu que, en sentir-la, va ser capaç de captivar-me com em captiva la posta de sol de mitja tarda des d'alta muntanya estant.
Finalment, et vaig veure arribar. Tenies un caminar tranquil i pausat, i una mirada penetrant i amigable. Et situares al meu davant i ens férem dos petons de cortesia. Des d'aquell precís instant vaig entendre que aquella tarda seria especial i potser inoblidable. Havies vingut expressament des de Girona per veure'm i només això ja faria que aquest petit regal no se'm oblidés mai.Durant aquella tarda compartírem cinema, paraules, menjar i bons moments però sobretot, compartírem amistat i també pors.Ens acabàvem de conèixer i sabíem que hi ha coses entre nosaltres que encara marquen una gran distància però potser també, aquella tarda va servir-nos per comprendre que podem donar-nos allò que necessitem i que per una amistat no hi ha mai distàncies.Ara, passats un dies, m'atreveixo a dir-te que aquella tarda, gràcies a tu, gràcies a haver volgut estar al meu costat en el moment adequat, s'ha convertit en un record inesborrable i en l'ombra d'una bona amistat que continua caminant al teu costat.

Comentaris

  • Amistat[Ofensiu]
    Naiade | 05-01-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest escrit tan realista de la primera cita, quan esperes ansiós i amb esperança el que vindrà. Trobada positiva pel que sembla.
    Avui t'he descobert i m'agrada el teu estil. T'aniré llegint.

    Salutacions
    Naiade

  • gràcies[Ofensiu]
    Fiona | 05-01-2008 | Valoració: 10

    Hola Oriol!
    Acabo de llegir el teu text i amb ell t'he descobert, perquè cada dia som més i costa més llegir a tants autors. Però m'ha encantat arribar fins al teu text perquè m'has fet reviure un munt de coses...tot i que no soc de Bcn, la plaça catalunya crec que és un punt de trobada per tanta gent al llarg del dia....Merci pel teu relat i per deixar-te descobrir!
    Un petonet i bon any!!

  • gràcies[Ofensiu]
    Fiona | 05-01-2008 | Valoració: 10

    Hola Oriol!
    Acabo de llegir el teu text i amb ell t'he descobert, perquè cada dia som més i costa més llegir a tants autors. Però m'ha encantat arribar fins al teu text perquè m'has fet reviure un munt de coses...tot i que no soc de Bcn, la plaça catalunya crec que és un punt de trobada per tanta gent al llarg del dia....Merci pel teu relat i per deixar-te descobrir!
    Un petonet i bon any!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ORIOL

52 Relats

60 Comentaris

41857 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.
Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriponsribas@gmail.com