Cercador

Llista categories

Ingredients bàsics

Un relat de: betixeli

Quan el sol de març m'escalfa els peus
i el romaní sembla que ja no s'angoixa per sobreviure,
tinc la sensació que les coses van bé,
així de naïf, així de simple.

El regust del cafè s'eixampla dins la boca
i per un moment oblido que és dimecres, segle XXI, estat de crisi
i tota la resta de depriments termes
que defineixen l'ara i l'aquí.

Així doncs, estic de sort,
posseeixo aquest diferencial que salta amb les solellades
em fa despreocupar de tot,
fins i tot dels monstres que a les nits m'atabalen.

Tant de bo tothom pugui fer el mateix,
tothom tingui el seu ingredient d'escapada,
ja sigui una olor, un ritual o una música,
ja sigui una carícia expressament buscada.

Al capdavall, tot és el mateix,
una porteta de fusta diminuta rere el moble menys pensat,
que dóna pas a una piscina d'estiu.
Com, que encara no l'heu trobat?

Comentaris

Afegir comentari

Molt bo.[Ofensiu]
magda | 18-05-2014
No acostumo llegir poesia en català però haig de confessar que em trobo còmoda entre els teus versos. Enhorabona!
Un plaer llegir-te ![Ofensiu]
Annalls | 03-04-2014 | Valoració: 10

Ja saps que admiro com escrius, i m'encanta si algun cop et pases per "casa", però no estas obligada a correspondre'm, els amors a vegades cursen en solitari. Em sembla que deies que el segon breu, t'agrada perquè acaba bé, et demanaira si us plau que el tornesis a llegir, el "kizz" del assumpte és al final i és el que dona sentit al relat que per cert a estat escollit entre 1300 més peer formar part d'un llibre. (sí no eres tu i se m'acaben de creuar els cables et demano disculpes).
He disfrutat llegint el teu escrit de prosa poetica , crec que tothom en té una de porteta i els dies assoleiats forman part d'una gran majoria.

Una abraçada i continua escrivint !

Anna
Alícia al païs de le meravelles[Ofensiu]
Jordi Abellán Deu | 29-03-2014 | Valoració: 10
Com l'Alícia que va trobant portes i portetes després de caure al cau del conill, i ha d'adaptar el seu tamany segons la mida de la porteta o portassa.

Sempre tenim la sortida a un instant de pau i goig. Tan sols hem d'adaptar la grandària dels nostres pensaments. Quan la porteta sigui gairebé tamany ratolí els pensaments per a passar-hi s'hauran de fer menuts i un cop a l'altra banda de la porta, on hi ha llum i escalfor, deixem que creixin a poc a poc.

Magnífic relat Betixeli.

Jordi
To positiu[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 29-03-2014 | Valoració: 10
Una petita meravella que ens regales de primavera estant. Un cant a les coses senzilles que s'han de veure. d'aquí una estoneta anirem a passejar per Montjuic, per aquell camí preciós que va del Mirador de l'Alcalde fins el Cementiri. Una càlida i primaveral abraçada, poetassa!

Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

90876 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Afegir a preferits

Biografia:

Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >