Inflexió

Després de processos inacabables
d'ulls que jutgen gestos i paraules,
després de deixar-se pell i nervis
en apostes de probabilitats poc fiables.
Què en queda de tu.

Els ventalls tornen a obrir-se't. Tria.
Mira't, mesura l'alçada que et separa
de la caiguda, entén-la conseqüència
de laberints de certeses i dubtes.
Què en quedarà de tu.

Instal·la't el passos en la línia fina
del renovar-se o morir, de l'avançar
o persistir... al calaix dels oblidables
l'assegurança de la vida sense risc.
Què en quedava de mi.

Al circ de passarel·les descordades
hi ha feres que somien ser abatudes,
pallassos que mai ploren i es torturen,
trampolins al buit o a la fortuna.
Queda tant per decidir.


Juliol de 2005