Cercador
INFINITUD
Un relat de: brins- Compartir:
Si els pinsans, les caderneres
i els rossinyols refilen lliures,
espargeixen cançons íntimes,
cap falcó no gosa silenciar-les,
per què jo haig de trasmudar
la veu dels meus sentiments,
el cant dels esclats de l’ànima,
el so del riure i el del lament?
No es poden disfressar, els mots,
cap sedàs no pot garbellar-los
ni cap arpegi, reemplazar-los;
són sospirs que neixen al cor,
càntics entranyables a la vida,
que perduren i s’enlairen...
Respirs que estimen la llibertat,
com les gavines estimen l’aire.
Comentaris
-
Felicitats.[Ofensiu]Annalls | 07-02-2013 | Valoració: 10
Per haver-lo escrit i per que l'han seleccionat. S'ho mereix!!.. Els mots tans cops silenciats, mai s'haurien emmordassar, ni encadenar ni empresonar, son tal com dius ocells per viure en llibertat. Sempre els podem pensar ,per allò que es diu de que el pensament es lliure, però llavors el cap esdevé presó!
Un peto
Anna -
Enhorabona![Ofensiu]AssociacioRelataires | 26-04-2012
Enhorabona!
Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).
En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.
Gràcies per la teva col•laboració,
Junta de l'ARC (Comissió Concursos)
-
El cant lliure[Ofensiu]franz appa | 23-03-2012
Amb raó el llatí, i idiomes derivats com l'italià, han lligat l'arrel de l'aire amb la del cant. Que el cant és vibració d'aire feta ritme i melodia. I la poesia és la vibració en potència de la paraula que necessita de la veu per poder volar.
I amb raó l'aire recorda l'infnitud. L'exaltació suprema de la paraula, l'aspiració, tal vegada, de tot vers.
Una abraçada,
franz
-
cert pilar...[Ofensiu]joandemataro | 21-03-2012 | Valoració: 10
tot allò que neix del cor, s'ha de deixar que voli lliure...
un bell poema
feliç dia de la poesia !
joan
