Ínfimes mesures

La teva forma de descriure m'invita a llegir-te. Realment, aquest és l'objectiu de qualsevol escriptor: seduir el lector. Fas fàcil el difícil i fas que sembli més senzill del que realment és. Com diem per aquí, hi tens la mà trencada. Com si fessis servir indistintament la literatura i el dibuix.

Aquest comentari val per la resta de relats. "La caseta" m'ha semblat deliciós.

Per això, no només et felicito pels teus escrits, sinó que també em congratulo de què escriguis per tots nosaltres.

Gràcies pels teus comentaris al meu sonet "preguera pagesa" i et convido a llegir el que avui mateix penjaré sobre un indret del meu poble, la "coma'ls pins". A veure què et sembla.

Raül

...
Fins que no torni arribar la tempesta
Que el setembre els raïms s'endú
colliré els fruits que la terra em deixa
ans que pel barranc s'hagin perdut
...

és poesia, i vocabulari i passió. Agraït del teu comentari doblement llegint i sentint ara el que has escrit. M'agradaria perdre'm entre aquesta natura versada.

Passava per ací i ....

Jo faig camins pel mapa de la terra
que em porten del canyar a la masia
i dibuixe matins de serp assolejada
amb dolços cants als arbres i bestioles.

Veus? Jo he escrit 'renglons curts'; tu has fet un poema. 'Hélàs'! 'Voilà' la diferència!

Salut i rebolica!

com sempre en els teus poemes, bells versos amb un vocabulari ric i un conjunt realment de qualitat
t'agraeixo molt el teu contacte sílvia doncs venint de tu és doblement benvingut perquè la teva poesia és un gran referent per mi dins de RC

una abraçada i fins aviat
joan

Gràcies pel comentari de l'article. Has vingut mai al meu bloc? Potser t'agradaria...

és veritat el que diu un company aquest poema és una cançó, te música dins la seva ànima, silencis, llargs potser, notes de petjades fondes, vols de llagostes fugisseres. No sé si seria capaç de composar la música; però si algú s'ofereix, la cantaria amb molt de cor, amb tot el cos, ja que el text s'ho mereix. Gràcies pel teu preciós comentari, et seguiré llegint...

Ja des del primer vers he vist una cançó en aquest poema. La musicalitat que desprèn, el ritme de les frases, una bona guitarra i una bona veu cantant amb els ulls pensatius tot el que tan meravellosament descrius. Gran retrat d'un estiu ple de dibuixos, natura i reflexions plenes de llums i colors vius. Una meravella. Abraçades!

aleix

Tot el poema traspua frescor. Imatges molt riques i que et fan sentir en pur contacte amb aquesta natura interna-externa que el poeta ens mostra. M'ha agradat molt.

Profundes, dolces i ínfimes mesures, passeig per una natura que és fa íntima. És com un anar per dins els records on tot és efímer i voluble. És com acaronar la vida.

Quina delicadesa de poema Sílvia, m'ha fet emocionar, és tan bonic! Sento el desig de memoritzar-lo per dir-lo fluixet en aquelles estones de silenci i solitud, és com un bàlsam per l'esperit.

Una gran i càlida abraçada estimada Sílvia i guardem-nos de les hores de calitja tot fent camins en la memòria.
Núria

Vaog llegir fa temps que qui fa mapes es perd..... anecdòtic !!!
M'agrada molt el teu text.
"I, fins que es tanqui el cicle, ineludible,
tals evidències de tristesa i de follia"
La tristesa és follia ? La follia és tristesa ? Vaig reflexionant.

!

Completament Silvia!
Xirigau | 28-07-2011 | Valoració: 10
Pel que fa al teu comentari al meu relat La Joia i l'Oblit: simplement, et diré, m'ha animat moltíssim el teu comentari. Gràcies, Silvia.


Sempre he pensat que ímfimes s'escriu ínfimes. ( Potser he fet un petit descobriment! ).

Naturalisme científic? Biologia romàntica? Neopresentisme? No! Completament Silvia! Fantàstic!


Sergi