Serà perquè és un secret?(secrets/infifelitat)

Mirant per la finestra del meu vagó deixo enrere els problemes per aventurar-me en una altra vida. Només arribar a l'andana des d'on s'observa la costa tarragonina veig el teu somriure que m'espera. M'agafes dolçament fins a arribar a les dues rodes que ens passejaran a la deriva pels carrerons tarragonins sense ser vistos per la gentada.

M'aferro a la teva cintura i per més revolts i giravoltes segueixo agafada a tu sense perdre ni tan sols un detall del meravellós paisatge que ens envolta. En arribar al punt més àlgid observo el mar que empenta les roques amb fúria. En aquest moment tu m'agafes de la cintura fins que et sento tant a prop que els nostres llavis no es distingeixen. La teva olor m'envolta i només puc sentir les onades lluitant contra els rocalls de l'espigó mentre em beses com mai ningú ho ha fet. Serà perquè és un secret?

El jardiner ens mira sense saber que pensar i els caminants es sobten de veure'ns entrellaçats d'aquesta manera. Però, i què el que pensin els altres, m'agrada sentir-me teva enmig el no res, sense dubtes ni problemes, sense la rutina diària que m'enfonsa ni ell que...

Ni ell que em confon dia a dia, més i més, quan aconsegueixo saber el que vull una paraula inesperada sense sentit i feridora arriba al meu cor com si d'una daga maldestre es tractés. Ni tan sols es preocupa de les meves nafres, el meu patiment que és conseqüència de les seves paraules.

Per això viatjo agafada d'un home que no em pregunta, només em vol a mi per fer-me sentir i fer-me vibrar minut a minut fins que desapareixen les últimes esperances diürnes que ens brinda el sol.

El mar és el meu confident, guarda un secret que no podrà ser revelat per mes marejols que es produeixin en aquest hostil indret.