INFANTS DEL SEGLE XXI

Un relat de: jomagi
Aquell pare minimalista i perfectament convençut del seu criteri estètic i protector vers el seu fill d’uns cinc anys, determinà que els Reis tant desitjats i esperats pel seu marrec, aquell any serien els que ell, com a pare responsable amb alts estudis universitaris i directiu d’una gran i importantíssima multinacional, fossin uns Reis estudiadament adients per a la formació inteŀlectual i personal d’aquell petit descendent seu.

No volia caure en la voràgine consumista barroerament publicitada en tots els mitjans de comunicació; joguines digitals terriblement perfectes i preparades per fer les més increïbles i insospitades tasques, videojocs hiperrealistes carregats de falses realitats... No, el seu protegit fill tindria les “joguines” que tants psicòlegs experts i estudiosos sobre la cognició infantil, recomanaven en les més prestigioses revistes científiques internacionals.

Així ho va fer. Va encarregar a un vell i respectable joguinaire ja retirat, la construcció o recuperació d’un seguit de joguets que més o menys venien a ser com aquells d’abans de la guerra. Joguines que encara que sembli mentida, tenien el poder de desenvolupar el tendre imaginari infantil.

Però aquella diada dels Reis de l’Orient, pel pobre pare fou fatalment l’inici de la seva decadència; com a pare, com a marit i fins i tot professionalment.

Però això no fou tot; ja que a més a més va ser denunciat, jutjat i condemnat per maltractament psicològic greu contra el seu estimat fill. A la presó fou insultat, colpejat i marginat pels altres convictes fins que va sortir-ne.

Tot perquè els regals d’aquells maleïts Reis foren:

*Unes llaunes de sardines buides, amb unes rodetes de fusta fetes al torn, tot retallat i pintat artesanalment com si fos un tren de vapor...

*Un cotxet d’alumini i fullola amb pedals de l’any 1927, amorosament restaurat i pintat...

*Un projector manual de cinema “NIC” tipus llanterna màgica, amb gran quantitat de pel•lícules de paper translúcid dibuixades i pintades a mà...

*Un hidroavió de tres pams, de fusta de melis vernisat i pintat de color groc fort, amb la divisa del Gran Imperi Alemany... i altres joguines més...

Actualment poc se sap d’aquell depravat pare. Hi ha qui diu que l’han vist entrar en menjadors socials i que les nits sovinteja els caixers automàtics dormint quasi sempre tapat en cartons, sobretot de capses de joguines.

Comentaris

  • Aquest pobre pare, [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-01-2017

    pensant obrar bé, actua pensant més en ell que en la criatura. Penso que, tal vegada,les conseqüències són massa dures.
    Sempre és un plaer llegir-te,jomagi.
    Gràcies per les teves amables paraules.
    Una abraçada.

  • joomateixaaa | 15-12-2016 | Valoració: 10

    Hola jomagi!

    Primer de tot; hem de ser optimistes!!! Encara que de vegades no poguem... Moltes gràcies per a seguir-me i per a comentar-me! Jo també et segueixo, m'agraden els teus escrits!!!

    Ens veiem!

    PD; et deixo un 10 ben gros!!!

  • Aquelles joguines[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-12-2016 | Valoració: 10

    Ostres, quin relat més original, més real i més trist, també. Una ficció que podria molt bé ser realitat. On són aquelles joguines de fusta tan imaginatives? Felicitats per posar sobre la taula la modernitat d'alguns i la bellesa d'aquelles joguines. Una abraçada.

    Aleix