Infantesa

Un relat de: Eloi Miró
Riallera i juganera saltava per les escales del pavelló del poble. La seva vitalitat no es podia acabar encara que li diguessin que no ho podia fer, que estava malalta i que el seu cos no resistia aquelles envestides de força i energia. Malgrat tot, ella, vigilant que ningú la veiés, feia el que més la feia sentir bé: viure.

Comentaris

  • Com...[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 08-05-2013 | Valoració: 10

    tan poques línies poden dir tant. Les paraules són increïbles, màgiques, úniques... Però perquè ho siguin s'ha de saber jugar amb elles! I t'ho fas a la perfecció! Et felicito! T'ho mereixes! Segueix escrivint!
    Edgar

  • Viure![Ofensiu]
    Núria Niubó | 16-04-2013 | Valoració: 10


    Què bonic copsar aquests instants de desig de viure.
    Ho fas amb poques paraules i transmets tanta emoció!

    És senzillament preciós.

    Una abraçada
    Núria

  • Senzillament, viure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-04-2013 | Valoració: 10

    Una vida petita de nena i un relat petit que l'acompanya. Pocs anys de vida, poca lletra i ben triada. Lliçó de gran bellesa i senzillesa: viure. La malaltia petita és tan gran! Una abraçada Eloi!

    Aleix

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 11-04-2013 | Valoració: 10

    Un relat curt, però que diu molt. Amb poques paraules, ben posades i sense dramatismes ens fas visualitzar una de les coses que més m’entristeixen; la malaltia infantil, sembla tan injust... Sort que els infants tenen quelcom especial per enfrontar-s’hi i aprofiten el moment per ser feliços. Potser els grans l’hauríem d’aprendre!
    Una abraçada

  • Marteta | 07-04-2013 | Valoració: 10

    Doncs el millor consell que donaria a una persona és que no deixi l'infantesa en el seu passat, ja que VIURE és el que hauríem de fer tots (i no de manera artificial) Sentir, jugar, parlar, córrer, mai deixar-se vèncer....

    Bon relat! Segueix escrivint!


    Salutacions, Marta

  • He! he! he![Ofensiu]
    Annalls | 04-04-2013

    Has posat la foto del teu germà petit oi? Ara seriosament , sembla ben be que en tinguis 19.
    Ah el relat... totalment d'acord ! Quatre ratlles ben aprofitades.
    Anna

  • la infantesa[Ofensiu]
    elenam | 04-04-2013


    Molt bonic aquest poema i ple de vitalitat, aprofitar la vida en cada segon i cada instant i sobretot gaudir al màxim.
    Gràcies pels teus comentaris.
    Fins aviat!!

  • que profund, Eloi..., ostres!!![Ofensiu]
    teresa serramia | 04-04-2013

    trobo que els 18 anys que llegeixo que tens, són molt, molt ben aprofitats......
    escriu, escriu!!!!....Arribaràs molt lluny...........................Tal com tu dius molt bé...Es igual el que et diguin els demés......tu: viu..., VIU..intensament....
    gra`cies pel teu comentari, Eloi!!!
    Molt gust de conèixer-te, estiamt!!!

  • Molt ben trobat[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 03-04-2013


    Amb quatre paraules fas una gran història, no és tan fàcil. Molt bé!


    I... moltes gràcies pel teu comentari, celebro molt que t'hagi agradat. Sembla que tant tu com jo hem anat a buscar una criatura com a protagonista, amb un futur a la vida penjat d'un fil.

    Una abraçada i encantada d'haver tingut aquest primer contacte.

    Gemma

  • Un "sí" sagrat, és l'infant...[Ofensiu]
    Violant Barquet | 02-04-2013

    Quatre frases; quatre fletxes que disparen al blanc.
    L'infant és en essència un voler viure persistent i obstinat. No existeix separació entre ell i el món, ell és la vida i él món. I tu ho has encertat de ple. Estalvi de mots, bon exercici.
    Et saluda un Pit-roig!

  • Impactant i positiu[Ofensiu]
    Mena Guiga | 02-04-2013

    Entre no viure i viure millor, molt, escolir la segona opció.

    Segurament això pot ser un retall -que no cal- d'un relat més llarg.

    Amb tot, al pot petit hi ha la bona confitura.


    I t'has menjat les faltes! :)


    Mena

  • infantesa i vitalitat[Ofensiu]
    ales de foc | 02-04-2013 | Valoració: 10

    Em trec el barret en aquest relat, i et felicito per haver reflexat amb quatre ratlles tan ben detallades la il.lusió i la vida del qui mor en vida. Felicitats altre cop.
    ens llegim

  • Xapó, Eloi![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 02-04-2013

    Em meravella que , un noi tan jove, sigui tan profund i diguis coses tan boniques amb tan poques paraules.Tal vegada la criatura era conscient del poc temps que li quedava . Pobrica!!!
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: