Infantesa, dolça infantesa

Les onze i dotze del matí. És tard.
Sona el timbre que anuncia el temps d´esplai.
La professora segueix explicant alguna cosa sobre la calor específica que m´avorreix.
No l´escolt.
He guaitat per la finestra, com faig sovint.
Les vistes no són gran cosa. Un pati immens, ple de nins que surten de les aules per començar a córrer, a riure, a berenar, a comprar llepolies, a parlar de la nova sèrie de dibuixos, del darrer llibre de Harry Potter.

Malenconia.
Nostàlgia.

Que n´érem de feliços amb 7 anys!
Quina innocència més dolça!

I encara record aquella felicitat...

Guanyar cromos als companys era tot un repte!
Tot es solucionava amb un "amics?"
Quina preocupació si ens tocava dur-ho al "pilla pilla"!
Les ferides més doloroses eren les que ens fèiem quan quèiem al parc.
Prescindir de les rodetes de la bici era tot un acte d'heroisme.
Pujar a un castell inflable era la cosa més meravellosa del món.
Arrasàvem cantant "en Joan petit quan balla".
El petó de la mare abans de dormir, allò més dolç que la vida ens podia regalar.
El temps no juga en contra. Fora regles. Fora limitacions.
L´única droga coneguda, la xocolata.
L´única guerra, la dels globus d´aigua.
L´única arma, la imaginació.
L´única pobresa, la bossa dels "tazos" buida.
L´únic temor, que els Reis portin carbó.
L´única víctima, qui es queda sense gelat després de dinar.
L´únic sofriment, acabar els deures abans d´en Doraemon.
L´únic negoci, menjar tot el plat de macarrons per poder anar a la fira.

El més important, un somriure.

Però algun dia arriba el trist moment de baixar del castell inflable.
De descobrir les ferides que cremen l´ànima.
S´acaben els jocs.
S´acaba la innocència, toca madurar.
Allà fora hi ha tot un món, expectant.
Una horrible realitat que espera ser afrontada.
Quina llàstima.

Recordar la infantesa, ens recorda qui érem, qui som, com canviam... i sobretot, que en algun racó del nostre interior, encara som nins esperant a pujar a un castell inflable i deixar-nos portar per aquella beneita felicitat inesgotable.






















dedicat a un numerito que em va inspirar.