Infantesa cobdiciada

Un relat de: llamp!

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket

----- Infantesa cobdiciada -----

Llum eterna, pols ensucrada
Vers la infància tronada.
Un munt de superfície on endinsar-se
I perdre de vista allò terrenal,

Per deixar pas a l'onada,
A la mar obstinada
I a l'aigua precipitar-se
I obtenir un bany de sal.

Infantesa cobdiciada,
Tens claror acumulada.
La platja fa desvetllar-se
A qui s'adorm en canal.

La pell broncejada.
El joc és una jugada
Que ajuda a entretenir-se
I passar a ésser emocional.

Fer una bona pensada,
Fer-la ben encertada,
Això és més que sincerar-se
I alliberar-se del mal.

Donar-se a l'albada
I fer-se una remullada
Per tal d'esquitxar-se
I tenir-te intrigat fins el final.

-------------------------------------

Comentaris

  • F. Arnau | 24-11-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu poema sobre el repte. Molt acurat a l'hora de la mètrica, i amb un contingut força original.
    Crec que tots cobdiciem la infantesa d'una manera o d'altra.
    Una forta abraçada!

    FRANCESC