Infància

Un relat de: voëlvry
Na Shirin era una jueva afganesa que vivia a Israel, havia nascut al primer país mencionat i havia viscut en ell des de que va néixer al 1976 fins al 1996, any de la partida d’ella i la seva família cap a Terra Santa.
Abans de que la guerra civil i el fonamentalisme religiós l’assolés. Recordava les grans i altes muntanyes del seu país.
La neu i el fred a l’hivern.
Encara que no molts ho sàpiguen, abans de la guerra civil i del fonamentalisme religiós en aquest país hi existí una comunitat jueva més o menys gran que havia fugit de la persecució als països propers, fos l’Imperi Rus, fos Iran, o qualsevol altra nació propera. Ella era rossa però no molt alta, amb els ulls verds. Era una ària original de les que actualment es distribuïen per tres països: El mencionat en aquesta novel•la, Iran, i el Tadjikistan.
Recordava les moltes llengües que es fonien en un mateix país, recordava les noies anant a l’escola en massa.
Recordava les seves companyes de classe fent proves científiques al laboratori i les noies més adultes de l’escola a l’exèrcit.
Recordava els olors dels camps florits a l’hivern.
Recordava les Grans estàtues de buda a Bamiyàn que atreien tots els alpinistes i senderistes que s’aventuraven pel país.
Recordava les joves parelles passejant pels Jardins dedicats a les dones per la capital, plens d’herba, d’aire fresc, de puresa, de bellesa.
I ara es veia ella, amb tota la seva família, a Israel, un país totalment Europeïtzat que malgrat tenir a mig món en contra tractava a totes les religions per igual, que acollia a refugiats de l’Àfrica que fugien de les matances per raons ètniques que es produïen al seus països i feien una vida nova en aquest país situat entre deserts de l’orient mitjà.
I na Shirin no podia evitar deixar caure una llàgrima i quelcom més, la seva infància, veient com el seu país d’origen havia estat destrossat per uns fanàtics que no sabien apreciar les petites belleses de la vida, com la neu, els arbres, els jardins, l’amor…….

Comentaris

  • Tendresa[Ofensiu]
    nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 10

    No puc dir res.L'emoció és palpable.Gràcies , he après molt.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de voëlvry

voëlvry

8 Relats

21 Comentaris

3591 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Català de L'Hospitalet ( que ja és dir) Estonià d'adopció.Vull emigrar a Rùssia.

He estat a:

-Andorra,

-Portugal,

-Itàlia,

-Regne Unit,

-Polónia,

-Estónia,

-Espanya, i les illes Canàries.

- Letònia

-Alemanya

Fred de Carácter, odio el sud pel seu estil de vida, la seva mentalitat vaga, només se salven Portugal i Catalunya.

M'agrada Catalunya i em considero, a part de patriota i independentista, nacionalista. Aconseguida la independència espero tenir que ser només patriota.

Estatista

Soc independentista.

Parlo Català, Espanyol ( que espero oblidar el més aviat possible), Portuguès, Italià, Francés, Anglès, Alemany, Polonès, Sefardita, Rus, i Afrikaans.

Tinc nocions bàsiques d'Estonià.

Tinc un síndrome d'Asperger molt lleu, que em fa tenir una discapacitat també molt lleu (35%)

Vaig ser un bon ( i molt curiós) estudiant fins a segon de Secundària, vaig passar tercer i quart amb dificultats, i a primer de batxillerat vaig fracassar estrepitosament, fet que em va portar a fer un curs d'informàtica que també va anar molt malament, després vaig començar a buscar treball, vaig tenir la malaltia que va portar a la detecció de l'Asperger, vaig estar un any i mig inactiu per això, i vaig començar a refer la meva vida a mitjans 2013, que ara tinc més o menys encarrilada.