inesperada visita

Els carrers ja agafaven el color gris de totes les tardes de tardor quan jo vaig despertar-me de la migdiada. Encara endormiscat,mentre em gratava el cap i el cul alhora,van picar el timbre.

Com sempre,jo desconfiat,vaig romandre expectant,esperant algun so que em descobrís qui era d'inesperat visitant. Els meus temors em feien presagiar el retrobament amb el veí de d'alt,aquell panxut de barba negra i calb com un meló,sempre vestit amb samarretes negres i que els diumenges al mati,maleït sigui,em desvetllava a ritme de Iron Maiden. El millor de tot,pitjor en realitat, es que entre setmana es venia a queixar dia si i dia també dels meus companys de pis i jo per tenir el volum del televisor massa alt,una de les falsedats més certes que he escoltat en ma vida. Desprès de vuit mesos d'insuportable convivència,denuncia cap aquí,denuncia cap allà,semblava que el tema s'havia tranquil·litza't un xic però el temor a un retrobament sempre era present.

Quan van tornar a trucar i no vaig sentir cap cop ni crit vaig suposar que no era ell. Tot i així,amb el silenci més absolut i armat amb un ganivet de cuina vaig apropar-me a la porta principal. Amb cautela vaig mirar per l'ullet i... no vaig veure res!Sols el terra del replà i la porta del vei. Curiós,veritat?L'impacient visitant s'havia donat per vençut i havia fugit?Era una estratagema per a que sortís i m'ataques desprevingut?Quin del tres Reis Mags és el millor?

Amb totes aquestes preguntes desconcertant el meu cervell vaig atrevir-me a obrir la porta.

Allà,als meus peus una petita figura alçava la mirada cap a mi.

-Bona tarda.-digué una veu de pitu.

M'estava parlant un macarró!Un macarró de pam i mig,groc i de mirada trista. Que podia voler de mi aquell estrany ésser?

-Bona tarda...-vaig contestar-li encara bocabadat a la seva salutació.

-Sento distreure'l. Si em permet li robaré un parell de minuts.

-No és cap molestia. Expliqui,expliqui,...

-Veurà,vinc en representació de l'M.E.

-M.E.?

-Macarrons Enrabiats. Estem fent visites porta a porta per conscienciar als ciutadans del marginament al que ens veiem sotmesos?

-A que es refereix?

-Últimament la gent consumeix molta pasta,ben fet que fan, és un aliment sa i de gran ajuda a la nostra dieta per totes les vitamines i hidrats de carboni que aportem. Això no és el problema,el problema és que cada cop es consumeix més pasta vegetal degut a les poques calories que conté. En canvi,nosaltres,els macarrons de tota la vida,els que s'ha menjat preparats per la seva àvia,recorda?, ens veiem exclosos i quasi oblidats. Molt aviat desapareixarem. Estem en extinció. És per això que m'agradaria demanar-li un petit favor.

Quin devia ser aquell favor?

Joan Camps viu reclòs a La Modelo desprès d'haver comés un macarronicidi. Tot i al·legar que va ser una petició de la víctima el tribunal l'ha condemnat a cadena perpetua. Molts mitjans de comunicació s'han fet ressò del crim. La M.E. pretén reobrir el cas imminentment.