Cercador

Llista categories

Inesperada, dessitjada mort

Un relat de: Onofre

Inesperada, dessitjada mort

Avui, dia de la Mare de Deu d'Agost, han arribat a Cambrils els diaris de totes les capitals perseguint als seus lectors que els llegeixen amb ulleres fosques asseguts en calça curta sobre la granulosa, daurada i calenta sorra que llinda la continua i ondulada línia que la dolça mar salada acarona i repetidament besa una i una altra i una altra i una infinitat de cops, humits i suaus, que escumejats i ritmats amb insistència li dona.

Donen els diaris un raig de noticies amb lletres grosses, altres menudes, insistents i repetides, esperades... ja sabudes? Busquen potser els lectors la nova que els tregui de la monòtona cadència com l'infant amb afany cerca i tem l'onada que ha d'arribar més gran que les altres, la que el farà caure de cul a terra i omplirà sa boca i gola del salobre marí que la dolça mar sense parar ens porta.

Porta a la pàgina dotze el diari, a la secció Espanya, un titular de relleu: "El toro 'Ratón' se cobra otra víctima". A la gran fotografia que acompanya l'article s'hi veuen mitja dotzena de bous destacant d'entre ells al mortal protagonista mirant amb impertorbable fixesa a qui li ha fet el retrat. I el lector se'l mira com l'infant que albira i vigila que una cresta d'aigua escumosa pot arribar a la vora, qui ho sap, amb més impetuós perill que la resta de les onades que suaument li acaronen genolls i panxa ensems.

La nit del dissabte passat, al bell mig de la plaça de Xàtiva el toro va matar al jove, allí aón ell l'havia anat a esperar. Els lectors de platja d'ulleres negres ja s'ho han llegit. La notícia ha mantingut la seva atenció cinc minuts i passen pàgina. Un d'entre ells aixeca el cap quan sent els plors del seu infant, la desitjada onada grossa ja ha arribat.

***

_____

Comentaris

Afegir comentari

...[Ofensiu]
montserrat tafalla rigol | 07-10-2011
les notícies ens venen en onades per totes les bandes. Ens immunitzem sense ni adonar-nos. Si no fos així acabaríem trasbalsats. Tot i que quan ens aturem a analitzar la situació sovint un calfred ens recorre l'espatlla.
Crua realitat[Ofensiu]
Núria Niubó | 05-10-2011
Amb una acurada i amplia descripció de l'escena, en mig d'un discret to poètic ens relates la indiferència i fredor de la societat davant el sensacionalisme de les tràgiques noticies.
Una crua realitat.

M'agrada com escrius.
Gràcies pel teu comentari, el relat curt és tot un repte per a mi.
Núria
val realment la pena el que es paga?[Ofensiu]
cuatre | 29-09-2011 | Valoració: 10
La crueltat com espectacle màxim... l'exercici de màxima crueltat és veure la mort en directe, en viu. De viu a mort davant dels teus mateixos ulls. Això no te preu. Be sí, el ramader cobra 10.000 euros per sessió.

l´Autor

Onofre

42 Relats

66 Comentaris

37787 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits

Biografia:

Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.

El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.

Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >