Ineeexoraaablemeeent.

Un relat de: Joan Colom
No sé si sóc un malparit. Mes d'un opinarà que sí, però jo, que em preo de ser un jutge força implacable amb mi mateix, em sento indulgent sobre aquest particular. Admeto haver ferit de paraula, obra i omissió a persones que no s'ho mereixien, fins i tot a gent estimada, però mai no ho he fet de pensament. Passant d'aquest lèxic de catecisme ranci (n'hi ha que no ho siguin?) a un de més entenedor, afirmo que mai no ho he fet amb autèntica malícia, amb ganes de fer mal de debò. I que, si alguna vegada m'ha guiat la intenció de molestar, sospito que haurà estat la meva escassa empatia (probable resultat d'una socialització tardana) la responsable de l'error de càlcul i de rebaixar al grau de entremaliadura o exhibició d'humor negre allò que, segons he pogut copsar després per les conseqüències, seria més encertat titllar de sadisme ras i curt.

Darrerament em ve sovint a la memòria una anècdota de fa uns vint-i-cinc anys i que, considerada amb la perspectiva d'ara, ben bé es podria qualificar d'assetjament, tot i no ser-ne conscient en aquell moment. En realitat aquell company de l'E.T.S. d'Engineria de Telecomunicació, que igual que jo i que la majoria de professors que coincidíem dinant al Versalles (el caire de l'establiment no tenia res a veure amb el seu nom) no pertanyia a cap dels departaments que hi tallaven el bacallà sinó a un dels marginals, era ben acollit com a bon jan, però el seu tarannà una mica neuròtic l'havien convertit en el destinatari més habitual de les conyetes dels demés. Com que era un pèl hipocondríac, la brometa que acostumava a gastar-li jo era deixar anar de tant en tant, aprofitant algun moment de silenci en què tothom endrapava, amb un to entre solemne i reflexiu, la sentència "Anem cap a la mort inexorablement. Ineeexoraaablemeeent", exagerant la cadència final. Ell seguia menjant com si res, però els demés somrèiem sorneguerament perquè era clar que no li feia gens de gràcia. Va arribar un moment en què n'hi havia prou a pronunciar la tornada "ineeexoraaablemeeent", de manera pausada i cerimoniosa, perquè en la imaginació dels presents ressonés la cançó sencera.

A què treu cap ara aquesta història? Doncs a fer-vos palès com el posicionament davant la mort pot donar girs insospitats. ¿Que potser no és legítim referir-se a la mort amb ironia (fer el darrer badall; estirar la pota; fer malves; anar-se'n a l'altre barri), cosa que tant es pot interpretar com una actitud d'irada rebel·lia cap a l'inevitable com una estratègia per fugir d'estudi i emmascarar amb un toc de frivolitat allò que en el fons ens aterreix? Certament, ho és, però hi ha experiències que marquen un abans i un després. Només fa un any jo encara jugava amb la mort com a recurs de suspens en un relat de tall kafkià (si més no, les ganes) que havia publicat per entregues en sengles respostes dins del fil "Ars defecandi" obert per mi mateix en el fòrum "Miscel·lània" de "RACÓ CATALÀ" (per a qui no ho sàpiga, un lloc de vocació més extraliterària que "RELATS EN CATALÀ" i amb clara predominància independentista). Duia per títol "Una vida de merda", per bé que també li hagués escaigut "L'home que es cagava a si mateix", i he de reconèixer que va passar sense pena ni glòria. Doncs bé: un mes més tard, a la meva dona li descobrien un tumor en el pulmó, ja afectat per una mena de fibrosi; de primer semblava un carcinoma i després va resultar ser un limfoma, de pronòstic menys dolent però que no li va evitar la mort, aviat farà tres mesos. En els diferents ingressos hospitalaris, a més, vam tenir ocasió d'assistir a la mort d'altres pacients. No sé si trigaré molt a aixecar el cap, però us puc ben assegurar que mai més em veuré amb cor d'ironitzar sobre aquest tema. No pas perquè em sembli censurable fer-ho, sinó per impossibilitat visceral.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Colom

1 Relats

0 Comentaris

55 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor