INdiVISIBILITAT

M'hagués encantat un repte sobre la indivisibilitat, fer referència als números primers que són els que no es deixen dividir per ningú que no sigui son pare o sa mare; però vet ací que el que es proposa és sobre la invisibilitat. No sé, tanmateix, perquè ho poso al mateix cistell si no té res a veure! Ni perquè carall formo aquest enrenou, hagués pogut començar dret i senzill citant només el versos de l'Ulysses de Joyce: "I am the boy who can enjoy invisibility" - estan a la pàgina tres, i jo ja sóc a la quatre! -.

No hi ha res com una entrada delimitadora dels conceptes! Ara me n'aniria a la finalitat o gaudi de la invisibilitat.

L'invisible només es deixa contactar per qui vol ell; vull dir, passa desapercebut, però quan li convé pot acostar-se i sinó fer-se veure, ja que per definició és impossible, fer-se sentir per la persona o persones que desitja. Quina meravella!

Va bé però també malament, per un costat no molestes però pots resultar massa irrellevant, per això jo sempre he dit que volia ser "present i transparent alhora"; ho vaig posar en un d'aquests versos compartits del fòrum i sempre recordaré el vers que seguia, amb interjecció inclosa: atontat, o desgraciat. No, Imbècil!, ara me'n recordo!, m'ho estava amagant perquè és molt dur, tu!

Això significa que voluntàriament o involuntària aquesta persona que em va seguir en l'ús del vers no es va deixar entabanar. Voler unir ambdues coses! Fins i tot li devia sonar pedant: transparent i alhora present! - No sé qui, a part de mi, pot fer indivisibles les dues coses amb un "alhora" en lloc de deixar-hi únicament la i, bona i senzilla com el pa amb tomàquet - Però què és més bonic que ser-hi no tenint cap de les responsabilitats de la presència!

Les coses de voyeur me les auto prohibeixo, crec que abusar de la invisibilitat per penetrar en la vida dels altres no em permetria tenir una autoestima correcta, seria un tema massa,... massa, pelut! Jo vull ser indivisible, és a dir present i transparent.