Indignació

Van encendre la televisió, després de passar tot el dia junts a la ciutat. Van plantar un parell d'entrepans farcits de formatge sobre la taula i van començar a sopar. A l'aparell, la cosina segona de la veïna del germà d'un cantant de moda assegurava haver vist el nebot de l'àvia del gendre d'un futbolista brasiler passejant un gos just al davant de la casa de l'advocat de l'amic del pare del xofer d'un arquitecte que era l'ex-marit de la neta bastarda d'un dictador.

Mastegaven l'entrepà mentre es miraven allò amb indignació. Com podia ser? Per culpa de coses com aquella la societat estava mutant en una espècie de massa alienada que tenia ja més similituds amb un ramat de béns que no pas amb les delicades civilitzacions grecollatines.

No era només el contingut el que els indignava, també la quantitat els ofenia intel·lectualment. Els bombardejaven. Sopar cada nit veient allò no podia ésser gaire bo, el cervell, sens dubte, se'ls acabaria convertint en cotó fluix.

Pactaren posar solució a aquella situació un cop haguessin acabat els entrepans de formatge. Mentre se'ls menjaven van decidir apartar la vista d'aquell horror.

En acabar el frugal sopar es van aixecar, cadascú va agafar la taula per un extrem i la van girar. Ara estava molt millor: La televisió al davant, les lleixes on descansaven els llibres a l'esquena.