INDIGÈNCIES EMOCIONALS

Un relat de: Rubba Bertanero


Acostumava a baixar els dimarts a la fruiteria, sabia que era el dia que arribava la verdura fresca de Mercabarna. I, el Joan, el fruiter, la col.locava amb extremada delicadesa, tot presentant-la a la botiga talment com si fós una obra d´art.
A la Clara, entrar a la fruiteria la portava a records d´infantesa, recordava la olor de la figuera al costat del riu, la taronjada amb torrades cobertes de mantega i melmelada de maduixes que li preparava l´àvia per esmorzar a l´estiu, la olor de les pomes verdes que menjava quan tornava de l´escola, el plàtan madur que es menjava a l´hora del pati a l´escola…cada racó de la fruiteria la transportava a un lloc diferent de la seva infantesa…i ella els resseguia tots amb el cap ben alt aspirant tots aquells aromes, embriagada de sensacions i records. El Joan ho sabia i, sempre que podia, li guardava alguna branqueta de romaní, o un farcellet de farigola, o unes fulles de menta, o de llaurer, o d´eucaliptus, i sabia que aquell petit detall la faria feliç.
Perque els dos sabien dels secrets de l´altre, secrets que mai s´havien confesat però que els dos coneixien. Cadascú amagava el seu, la Clara l´amagava somrient tímidament al Joan cada cop que aquest li regalava un farcellet d´aromàtiques, i el Joan s´amagava a la seva tenda plena d´olors i color, ordenant i desordenant estanteries de verdures, dia rere dia.
Al Joan una bona clienta li havia explicat el secret de la Clara, el dia que van haver d´anar a casa seva els mossos perque una veina havia sentit crits d´una dona demanant auxili, i la Clara va sortir amb els ulls plorossos tot dient que no passava res….perque ella, en el fons, se l´estimava.
I la Clara coneixia el secret del Joan, perque la part del darrera de la fruiteria donava al pati de llums del pis de la Clara, i cada dia sentia com la dona del Joan l´escridassava, l´escarnia, se n´enreia i l´humiliava….i el Joan callava i recollia tot el que la seva dona escampava pel terra. I mentre sentia els crits, la Clara s´acariciava les ferides a la pell que li provocaven les cordes que el seu marit li posava per tenir-la reclosa a l´habitació, perque la Clara només baixava els dimarts, que era quan ell la deslligava,i, només per això, ella ja se l´estimava. I el Joan callava, potser perque en el fons estimava a la seva dona o potser perque la fruiteria era d´ella, com la casa, i ell l´únic que tenia eren les ganes de treballar.
Eren dos indigents emocionals.

Comentaris

  • parelles intercambiades[Ofensiu]
    Rubba Bertanero | 09-04-2014

    Gràcies pel teu comentari, Aleix. Hi ha una cosa que m´ha fet pensar, dius "una història possiblement d´amor"...és que potser tota la història és d´amor,potser, d´amors equivocats, potser de parelles intercambiades, quantes parelles intercambiades funcionarien?. Potser si totes les fruiteries tinguessin els melons oberts recoberts amb el plàstic d´embolicar, hi haurien menys Clares i Joans. Salutacions. Una abraçada.

  • La sorpresa del meló[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-04-2014 | Valoració: 10

    El teu relat magnífic mha recordat la sorpresa del meló, que no saps com és fins que l'obres. Per fora pot semblar una cosa i per dins ser-ne una altra. I aquest escrit, que comença com una història possiblement d'amor canvia radicalment amb la segona part tan dura i bèstia. quanttes Clares i quants Joans hi deu haver per aquestes botigues nostres? Un relat per treure-li suc. I una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rubba Bertanero

Rubba Bertanero

77 Relats

91 Comentaris

33500 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aprenent a escriure.

Disfrutant de llegir.

S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).

xavi6227@gmail.com