Cercador
INDIGÈNCIA
Un relat de: toteamatSóc aquí,
asseguda damunt d'una caixa de cartró simple.
Veus?
Hi he fet quatre plecs:
un, dos, tres, quatre
Aquí,
damunt d'una caixa d'un marró simple.
Mira, veus?
Hi he fet pintades amb aquarel·la.
Hi he deixat empremtes dels peus
i unes quatre-centes petjades amb les mans.
Ara em té un altre color,
ha pres una altra forma
Sóc aquí,
asseguda,
esperant,
precintada a la caixa.
Mira té:
he aconseguit cinta de carrosser amb espurnes verdes,
amb guspires de nitre.
Així, amb això, em falco a la caixa.
Sóc aquí,
asseguda,
esperant.
Veig que cauen quatre gotes.
Ara tu, sisplau, no triguis massa.
Comentaris
-
esperant[Ofensiu]ANEROL | 29-03-2010
aquests versos em donen imatges d'un passar l'estona, el temps, com vulguis, esperant el què? a qui? amb paciència però posant límits; tot té un terme, quan quelcom ens perjudixca.
Intento explicar-me. No si ho aconsegueixo. Els meus comentaris no son els d'una experta, sinò que parlo per motivacions. Una abraçada. M'agrada
l´Autor
13 Relats
12 Comentaris
12039 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99