Cercador
Indicis de pluja
Un relat de: deòmises- Compartir:
Paraules cap als núvols,
Prenyats d'indicis de pluja,
De tempestes futures,
I l'aigua t'apropa a mi,
A frec de la pell que enyora
La teva presència.
I l'escalfor hiverna
En l'hivernacle del silenci
Mentre creix i es peix de la melangia,
Mentre escolto la cançó de l'home solitari
Amb el ritme del batec del meu cor.
Comentaris
-
I quina[Ofensiu]Perestroika | 29-05-2010
magistral manera d'endinsar buidor transformant en concau el vers.
No et coneixia,quina gran sorpresa!
T'envio un correu de bona nit! i espero -impacient- saber com segueix el relat ;) -
Un poema[Ofensiu]brins | 19-04-2009 | Valoració: 10
ple de melangia i soledat. Paraules dirigides a uns núvols amenaçadors, que una ràfega d´aire poden fer canviar de rumb, i sorprendre l´autor.
Bell poema!
Pilar -
En dies plujosos com avui...[Ofensiu]llamp! | 19-04-2009 | Valoració: 10
vé de gust llegir aquestes paraules.
Gràcies pel teu comentari i dir-te que no estic massa fi darrerament. Tinc la meva mare ingressada a l'Hospital, després de 5 dies a la UVI per una infecció pulmonar i el meu oncle s'està morint d'un càncer de pròstata terminal. Amb aquest panorama, no estic gaire animat.
Però he participat en un parell de reptes, per tant encara dono guerra.
Veig que tornes a publicar relats i poemes, molt bé, nano, així m'agrada... a batre les marques de RC!
I, res més, no t'he votat en el darrer Melorepte, tot i que penso que mereixes guanyar.
Et trucaré quan em vagi bé, ara he de marxar a l'Hospital.
llamp plujós i malencònic.
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307281 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978