Independència

Un relat de: Trossets del que penso

El meu país té una franja,
per on tothom el vol unir.
Els arbrers, els rius i les muntanyes,
fan de frontera,
del camí dels perseguits.
Plantar desitjos és ben difícil,
si a la terra li falta cultiu.
Per molt que se la llauri,
si no tenim llavor,
farà falta del nostre amor,
per que el sentiment arreli
i sigui, el sentiment de tots.
I tant difícil és d'entendre,
que vulguem mantenir el nostre tresor?
El tresor és la nostra terra,
la nostra llengua,
el nostre cor.
El que tothom faria per casa seva,
si algú busca robar.
Els sentiments són millor que l'or,
més lluent que es pot trobar.
Independència és una flor,
que algú va voler collir,
quan el que havia de fer,
en realitat,
es fer-la més gran,
per poder-la compartir.

Comentaris

  • molt bé [Ofensiu]
    joandemataro | 18-10-2010 | Valoració: 10

    la llavor hi és i va passant de pares a fills, de generació en generació i un dia o altre arribarà aquesta independència, n'estic segur
    una abraçada de mataró
    joan

  • independència o mort[Ofensiu]
    ulls clucs | 18-10-2010

    dolç i contundent!
    m'agrada compartim sentiments i es veu pel text


    un pas més un menys pel somni!
    salut!