Cercador
Independència
Un relat de: Trossets del que pensoEl meu país té una franja,
per on tothom el vol unir.
Els arbrers, els rius i les muntanyes,
fan de frontera,
del camí dels perseguits.
Plantar desitjos és ben difícil,
si a la terra li falta cultiu.
Per molt que se la llauri,
si no tenim llavor,
farà falta del nostre amor,
per que el sentiment arreli
i sigui, el sentiment de tots.
I tant difícil és d'entendre,
que vulguem mantenir el nostre tresor?
El tresor és la nostra terra,
la nostra llengua,
el nostre cor.
El que tothom faria per casa seva,
si algú busca robar.
Els sentiments són millor que l'or,
més lluent que es pot trobar.
Independència és una flor,
que algú va voler collir,
quan el que havia de fer,
en realitat,
es fer-la més gran,
per poder-la compartir.
Comentaris
-
molt bé [Ofensiu]joandemataro | 18-10-2010 | Valoració: 10
la llavor hi és i va passant de pares a fills, de generació en generació i un dia o altre arribarà aquesta independència, n'estic segur
una abraçada de mataró
joan -
independència o mort[Ofensiu]ulls clucs | 18-10-2010
dolç i contundent!
m'agrada compartim sentiments i es veu pel text
un pas més un menys pel somni!
salut!
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
240027 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades