INDECISIÓ

Sento com si et tengués molt lluny, però ets aquí, al meu costat. Es sent el piu-piu dels ocells. Tot és verd. Tranquil. Ens trobem sols. Tu i jo. Estàs a l'altre costat de l'arbre. Assegut. Tu mires el nord. Jo el sud. Sent el teu respirar. Puc imaginar-me els teus pensaments. Tan sols hi és ella. Ella ocupa tot l'espai en la teva ment. I jo... no sóc res. Ni ara tenc el que s'ha de tenir per agafar el telèfon i fer-te una cridada perduda. Abans ho feia. Marcava el conjunt de nombres tancant els ulls. Voldria dir-te tot el que sent però... no vull espatllar la nostra amistat que amb l'ajuda del temps hem cultivat. Tal vegada un dia... sí, un dia et diré el que sento!