indecisió i conveniència

Té raó i ho he d'admetre per molta ràbia que em faci. I mira que me'n fa, però hem de procurar pel nostre bé. I no ho sé, la vida ens separa i les coses van com van i tinc pànic de perdre't. Però sé que és el millor per a tu. Perquè ella només vol el millor, només es preocupa pel teu futur perquè sap com és d'important per a tu i com n'ets d'important per a ella. Perquè ets el seu món, i l'entenc. I fins a un cert punt entendria que m'odiés. I espero sincerament que no ho arribi a fer mai. Però l'escolto, i l'admiro. Sap què et convé, què ens convé fins i tot.
Pensa en tu. I pensa en mi. Tu ets el més important, i jo sóc el més important. I cadascú és el més important, però ho som com a individus. I després, ho som com a parella.
No sé què és el que més ens convé, però potser ens convindria fer una mica de cas a la veu de l'experiència... per tu, i per mi. Perquè t'estimo, perquè t'estima i perquè només busquem el millor per a tots.