Incongruències

Un relat de: Esther Llombart Ramis
Silenci. Premo el botó verd del comandament. Estan fent una gala benèfica que recull diners per destinar-los a la investigació del càncer. “I finalment... -ja deuen estar acabant- volem donar les gràcies a l’empresa Caco-Laco, que ha col·laborat substancialment en la nostra causa”. Llàstima, pensava que la gala era seriosa. Caco-Laco comercialitza una beguda que té el sucre d’ingredient principal. És com si la madrastra de la Blancaneu subvencionés una investigació per esbrinar com ha pogut caure malalta la pobra noia. No puc amb això. Premo el botó per canviar de canal.

Aquí estan fent els informatius. La primera notícia parla d’un atemptat en una zona cèntrica de Londres. Han mort vint persones i n’hi ha unes quantes de ferides. Caos i pànic. Cridòria. Durant dies parlaran i analitzaran les causes d’aquest succés, les xarxes socials aniran plenes de mostres de condol i tothom s’aturarà per fer cinc minuts de silenci. La tercera o quarta notícia és un altre atemptat, aquest a Kabul. Han mort dues-centes persones i els ferits ni sé saben. Caos i pànic llunyà. Brogit. Premo el botó per fer zàping.

En aquest canal fan un documental. Parlen de la Xina. Es veu que es mengen els gossos. Tothom protesta, és inadmissible el que passa a la Xina. Torno a canviar de canal, això del zàping és com un vici. Un altre documental, aquest és més de casa nostra. Surt una granja de vaques. Es veu que les vaques pareixen contínuament, així sempre produeixen llet i vedells. Els mascles van a l’escorxador, per al consum humà, i les femelles poden ser noves candidates per a produir més llet i més vedells. Hi ha una escola que ha vingut a veure aquesta cadena de producció. Tothom està content. Em pregunto quina diferència hi ha entre els gossos i les vaques. Em pregunto quina diferència hi ha entre aquell que mor a Londres i aquell que mor a Kabul. Pensava que la mort, igual que la vida, no entenia de classes ni d’espècies. Es veu que no és així.

No puc més. Premo el botó vermell. Silenci.

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • És així[Ofensiu]

    I jo també em plantejo moltes de les reflexions que fas en aquest relat. Per què hi ha morts i víctimes més greus que d'altres? L'enhorabona pel relat.
    Edgar

  • Un bon esperit crític.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 05-05-2016 | Valoració: 9

    Sí, ja veig que el o la protagonista no està contenta amb les notícies d'actualitat i desastres, i de la reacció de les xarxes socials enfront tot això. Potser és una hedonista que voldria coses més alegres. Mai és tard per reflexionar i canviar de gustos. Però sí que realment costa trobar encant a la tele habitual i sols acabar preferint descarregar-te per Internet vídeos i coses bones que no pas veure el que passa (o el que passa de dolent) en les notícies.

    Ja parlarem, Esther, salut!!

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 05-05-2016 | Valoració: 10

    Tota la rao del mon noia. Molt ben esplicat

  • Tota la raó del món[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-05-2016 | Valoració: 10

    Tens tota la raó del món. Com és que es valora de manera tan diferent la vida a Europa o els Estats Units amb la vida a la resta del món? Per què armem aquests cristos amb els condemnables atemptats de París o Brusel·les i passen absolutament desapercebuts els atemptats de Damasc, Alep o Kabul? Jo, com a antic periodista, sento vergonya dels mitjans actuals de comunicació, que juguen aquest joc. I després donen minuts i minuts a comentar que un jugador del Barça te mal de ventre, o posen unes paraules absolutament buides d'un entrenador de futbol! Una forta abraçada i felicitats per la denúncia.

    Aleix

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: