Cercador


Llista categories

"(In)comunicats"

Un relat de: Mon Pons

Preàmbul:
Havia estat un somni. Havia somniat aspectes de Barcelona del 64. Imatges de la Bodega Bohèmia, de la Mistinguet i del Paral·lel de principis de segle. Jugà al futbolí i prengué tapes "calientes" i Coca-cola. Va transcórrer tot el Maig del 68. I visqué la revolució sexual...
Duia els cabells crespats i observà bé aquelles "habitaciones" on mentre, amb el permanganat, les putes es rentaven els genitals. Freqüentà perruqueries de senyores i anà amb sidecars. Sobretot es provà mantellines i visqué la gauche divine...
Immersa en l'ambient frívol i cabareter es ficà en tots els bars "Capris" que trobà. Es passejà pels divendres Sants seguint totes les processons de "cuatro cirios". I combregà...
Finalment hi aparegué Björk. I escoltà, auto-excitant-se, Homogenic i Vespertine.
A mitjanit, tot es barrejà, imaginant-se que intervenia en la pel·lícula "En la ciudad".
A l'horitzó aparegué Ami Vitale, un fotògraf de viatges. Assajà rituals d'independència. Llegí les cartes dels seus amics i notà el poder de la felicitat. Fins i tot sospirà per en Pep Subiró!
En despertar, va començar a llegir el "Cor de les paraules" de Montserrat Abelló...

L'endemà mateix la Justina se'n anà a viure a París...


Comentaris

Afegir comentari
  • Comunicats[Ofensiu]
    Jofre | 26-09-2005 | Valoració: 10

    Una fiblada al cor de les paraules i sense: (...).

    Mon Pons,

    Abans de res, voldria insistir que el teu projecte senzill supera amb escreix l'intent.

    El pròleg, a aquest preàmbul, ja demostra que el tema és complex i dens. Tens molt clar, que des d'un bon principi, caldrà tractar-lo de manera estructurada i amb legítima ambició.

    Totes les referències són ponderades i justes.

    La teva voluntat pedagògica és encomiable.

    Acabaré dient que, naturalment, Justina després de llegir el "Cor de les paraules" se n'havia d'anar a viure a la ciutat amb més llum, prop de la Gare de l'Est.
    Aparent, allí l'efervescència social i cultural que si viu hauria d'haver resolt la paradoxa de la incomunicació que vols abordar.

    Prometedor relat que exigeix tant de l'escriptor com del lector si realment aquest darrer pretén comprendre l'abast del que ens planteges.
    Perfecte, sense cabdills hostils, ni setis, ni corones. Sense ironies ni eufemismes.

    Molt agraït Mon Pons.
    Una abraçada!
    PS
    En efecte, Schwann també té una funció elemental per a la comunicació; com tu tan gentilment i docta, esmentes.
    :- )

  • Oblid.[Ofensiu]
    nasser | 01-11-2004

    M'has fet venir al cap molt records. He tornat a pensar amb fets passats i que tenia oblidats. Gràcies.

l´Autor

Mon Pons

65 Relats

250 Comentaris

106267 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >