Incertesa...

Un relat de: Núria

L'alegria m'omple,
la joia em fa pessigolles.
Tota jo emano felicitat,
respiro un efluvi de somriures.

Tanmateix, la tristesa em buida,
les llàgrimes s'escapen.
El meu cor s'entristeix,
tota jo sento la desgràcia;
una balança que puja i baixa.

Busco algú i no trobo ningú,
cerco una llum però em perdo en la foscor.
Vull la felicitat i em resigno amb la tristor,
espero confiança però m'endinso en la soledat.

És evident, ho puc percebre:
quelcom està passant.
Ho vull endevinar, però no ho puc desxifrar;
sembla que ho començo a esbrinar.

Potser és allò anomenat adolescència,
un camí que em mena a mi mateixa;
ones que dibuixaran el meu horitzó,
estrelles que ompliran el meu cel de color.

Avui ric, demà ploro;
ara parlo i després callo.
No hi ha pacte vàlid per a un aclariment;
l'escapatòria es una utopia, el temps, potser un arranjament.

Una etapa viscuda per tothom,
uns anys no estimats per tots.
Sentiments que es barregen,
creant una perillosa recepta.

Dolçor per l'amor, l'amistat i la joventut;
acidesa per la tristor, la incertesa o les discussions.
Tot plegat amb un toc d'innocència, activitat i impaciència.

És difícil trobar una motivació,
no costa gaire crear una confusió.
La idiosincràsia d'un ésser s'està forjant,
la personalitat d'algú que pot ésser important.

És essencial no caure en l'abisme,
ni deixar-se endur per la trampa de la influència;
hom s'ha de buscar a si mateix,
per fer d'un esqueix un arbre esponerós.

Comentaris

  • experiència[Ofensiu]
    jaumesb | 06-09-2005

    busca't, no sols en l'escriptura i la poesia, també en la vida, si obres els ulls trobaràs el millor poema, aquell que mai serà escrit i que sols tu podràs llegir, no deixis de buscar-lo i gaudeix-lo quan el trobis

  • adolescència[Ofensiu]
    oyey | 09-03-2005 | Valoració: 7

    i ja que dius i descrius tants sentiments en l'adolescència...a mesura que passa de llarg l'etapa et pots adonar que és font d'inspiració, tant sentir...a vegades es pateix, no entenem...plorem..però beneïda adolescència, que fa que els eflubis de juventut tinguin llagrimes i somnriures, en fí, vida...la vida que a vegades sembla que falta a molta gent.

  • Es veritat[Ofensiu]
    Atlàntida | 20-02-2005 | Valoració: 9

    Tothom s'ha de buscar a si mateix, es molt important i no deixar-se manipular per ningú.
    T'equivoquis o encertis, sempre ha de decidir un.
    Continua escribint, es igual que sigui millor o no que els altres, l'important es lo que tens a dins.
    Llegeix un poema meu que es diu AVUI PLOU, t'agradará.
    Dos petons, un a cada galta i una forta abraçada.

  • M'encanta![Ofensiu]
    kispar fidu | 19-01-2005 | Valoració: 10

    Ostres Núria! T'acabo de descobrir ara mateix, tot fent una ullada a autors a l'atzar.
    M'encanta com escrius, com t'expresses.
    Descrius perfectament tot el que passa, cada reacció, cada sentiment, cada pensament que et volta pel cap. M'agrada molt!

    Trobo que saps expressar molt bé el que sents (fet molt difícil!! Almenys a mi, em costa un munt!)

    M'agrada com tractes els temes. Com ho enfoques tot, des d'un punt de vista molt personal però a l'hora molt global.

    M'agrada, m'agrada!

    Ànims! segueix escrivint!
    Ciao!

  • Ho descrius perfectament...[Ofensiu]
    ROSASP | 19-12-2004 | Valoració: 9

    Jo ja fa molt dies que l'he deixat l'adolescència, però me'n recordo de tot el que dius, quin batibull de sensacions i d'idees dins del cap. Buscar-te a tu mateixa dins d'aquest embolic d'euforia i tristesa, però ja veuràs com poc a poc et faràs forta i et trobaràs quan menys t'ho pensis. És una època una mica canyera l'adolescència, és especialment confusa, però tens l'energia per moure el món.
    Et sembla poc...

    T'animo a escriure, és una de les millors teràpies!

    Una abraçada i fins aviat!

  • Molt bona...[Ofensiu]
    Llibre | 19-12-2004

    descripció i molt bona reflexió de tota una etapa que porta de cap fins i tot a "especialistes" en la matèria. Però penso que aquesta dualitat de sensacions no és privativa de l'adolescència. Si en aquests moments es percep amb més intensitat és perquè és l'edat en què es comença a viure. Però aquesta balança que tan aviat té el pes a un plateret com canvia i el té en l'altre... em sembla que ens acompanya al llarg de tota la nostra vida.

    Només cal, com molt bé dius, buscar-se a si mateix (difícil tasca, sigui dit de passada).

    Escriu! L'escriptura és molt bona companya.

    Salut!

    LLIBRE

  • BENVINGUDA[Ofensiu]
    natasha | 18-12-2004 | Valoració: 9

    Bé, que dir-te nuria, que aquesta entrada a relats amb aquest poema es molt bona. suposo que com sóc adolescent visc en 1a persona tot això que dius, la incertesa és el pa de cada dia, i com b dius, si un dia et voldries fondre i desapareixer perquè no et trobes a gust d'altres voldries k no s'acabessin pq son lo millor,en definitiva, canvis,
    nose si e transmes el que volia dir, pk am aquest rollo k e deixat nar...
    Bueno, pos res més, felicitats per el poema i esperu lpoder llegir més coses teves aviat.
    Petons

Valoració mitja: 8.8

l´Autor

Núria

2 Relats

18 Comentaris

3407 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Últims relats de l'autor