Cercador
Inaudita.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Economia és poesia. per molt que els que mal viuen
de propagar la misèria ens vulguin entabanar.
Economia és intuïció, encara que per fer teoremes
hi calguin models i demostracions.
Els nombres foren l'inici, del llenguatge dels símbols.
La comptabilitat utilitària, la base de tot.
...i mes temps...i l'avorriment...i l'art del logos, capaç
fins i tot, de fixar i transmetre, una simple melodia
d'un flabiol de pastor.
No hi ha res mes "econòmic" que el temps de la vida,
i ha cap be, que en principi, justifiqui millor administració.?
Però vingueren els temples, adoctrinaments i profanacions.
L'absurda ximpleria de la cobdícia i pitjor encara: LA POR.
"Hi han estalvis, que es mengen les estovalles."
La tecnologia és la millor productora, al servei de tots.
La màquina ho és esclava....o ho esclavitza tot.
Els móns d'esclaus són l'infern, a la terra.
a compte de paradisos de mal pagador.
Els diner pot ser una bona eina però és fatal senyor.
Avui el temple del Déu "economia", la major profanació,
està governat per la violència, dels pitjors homes del món.
...En cal doncs una auditoria...per que les persones, ja ho tenim tot!
Ara es tracta no mes, de posar-se-hi en ECONOMIA i no al servei de la mort,
si no pel paradís que ens reclama, aquí hi ara i que ens hem guanyat entre tots.
El Deute que mai termina, el que sempre pagarem si no ho sabem aturar, resta
inauditament inaudit.!!
Poesia, com l'art real de la vida ....ECONOMIA, que resta encara i mentre no l'auditem amb persones i coneixements... i si!...amb sentiments!
No hi ha res mes econòmic que el sentiment. La resta simplement, ho poden fer les maquines. Vida o Mort. Ara i aquí, continua sent la qüestió.
L'amor. El mes preuat, el mes gran tresor, el mes productiu i multiplicador.
...EL MES ECONÒMIC de tot. La resta diem-li pel seu nom: FRAU.
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
427347 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com