inassolible

Ja es ella inassolible
Ja un altre posseeix son amor
i jo resto aquí
sol, observant-la
mentre els grisos núvols
de la tristesa tornen a mi...
Tenir-te no vaig poder
tenir-te no puc
tenir-te no podré
i, tot i sabent que t'oblidaré,
se també que tardarà
en arribar l'oblit
i mentre esper sofresc.
Un cop mes partesc, viatger,
sols acompanyat per la soledat.
Viatjo per les terres sens camins
d'una soledat forçada
anhelant el moment
de trobar-te prop meu.
L'alegria fa temps que morí,
per a mi, mes no per a tu;
planeja sobre meu la tristesa
companya amb tot fidel,
tot i que no volguda ni estimada,
llençant-me l'hivern
allà on pas, mentre esper
l'alegria renascuda.