Inacció

Un relat de: Daniel N.

Cossos nus es passegen
per les rodalies del desig
cercant els enclavaments
boscosos i apartats
on dipositar les cendres
de les fogueres cremadores
quin enfilall de retrets
vers el cos nu
vers el cel i el mar
als quatre vents
capgirant els contrapesos
sempre a ran de corrent
el riu
de ziga-zagues estranyes
trasbalsa el continent
parteix les rondalles
amb averanys delimitats
per escurçaments de terres
el terrabastall premeditat
giravolta els ultratges
punyeix les consciències
esborrona sensibilitats
pretenen capir
insondables amagats
darrera la branca
regalimadora de rosada
a l'alçada del pretèrit
que ens recorda
com som de petits
i com podríem ser de grans

Aquestes semblances
parelles als plecs
de l'acordió gemegós
la flauta refiladora
instruments estrambòtics
en mans excèntriques
orquestren el devessall
de paraules i fets
d'instruments de mesura
obsolets per l'infant
reculen davant el baf
a resclosit de les paraules
la temprança al mausoleu
de poc val
poc més que la pols
que aixequen les sabates
a la sendera crua
on insectes inconscients
corruen pacífics
busquen respostes
per poder apaivagar
preguntes piramidals
aspectes confusos
d'ideologies adaptables

Abans de res aclarim
que la nuesa de l'espècie
ofèn al timorat
al mancat de subtilesa
l'incapaç foral
el silenciós espectador
captivat per la possibilitat
d'endinsar-se al misteri
d'esdevenir neòfit
d'arrupir-se al seient
sentir a la pell pantalonada
el tacte suau del vellut
o dels seus succedanis
admirar el contrasentit
les paraules entrebancades
el pastís de mots
en tot el seu esplendor
ara i aleshores
és impossible garbellar
els grans sucosos
de les sobralles de la mòlta

Apartats del grup
sabedors de llur importància
amb ambicions representatives
cervells directius
esbossen els plans
repassen els diagrames
es capbussen als esborranys
marasmes de paraules
els fan oblidar el sentit

Sempre el sentit
absolut i reincident
imposant la seva força
colpejant la cara
dels que el representen
gerres glaçades
al cap ufanós
paraules rogalloses
en mans plebiscitàries
mai no es pot observar
amb prou cura l'horitzó
recordatori de corbatures
abstinència de martiris
capbussament semàntic
orgia de concordances
emplenant els matins ociosos
de sana activitat
d'expectatives

Apartats del grup
en veu baixa
xiuxiuejant amb malícia
els dissidents expressen
recargolen les paraules
bombardegen els mots
volen trobar les escletxes
forat per l'alçaprem
les incisives eines
mosseguen els retalls
cremen sense combustió
les idees conciliadores
practiquen l'incivivisme
de tenir normes
altres que les imposades

Pocs segons després de l'origen
esclata la revolta
els carrers tremolen
les gernacions trepitgen
l'asfalt indiferent
la freda pluja
l'ha mullada
de bon matí
quan el futur dormia
quan el passat badallava
concebre el mal entès
seria com admetre
el caràcter polsegós
de la sendera del progrés
els sorolls matinadors
estronquen el repòs
amb descurança atroç
com a mesura de força

Melindrosos i ensucrats
els precs de la muller
sonen a cant de sirenes
les orelles engrescades
previngudes del dolor
ploren sense llàgrima
es taponen desesmades
el contacte refredador
atia el foc combustible
de la tranquil·litat adquirida
de les hores mortes
del veure passar els dies
indiscutiblement

No llegirem mai
les obres consagrades
ensenyen a patir
aboquen subtilment
al destí de la mort.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Daniel N.

375 Relats

86 Comentaris

273942 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Tinc aquesta mena de bloc

Espero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.