Cercador
Inacabables hiverns
Un relat de: joandemataro- Compartir:
ja fa dies que arribà
allargassant la fosca,
alentint el pas del temps,
insegur entre penombres.
I ja es prepara a l’albada
tot formant fines boirines,
desdibuixant l’astre rei,
forma un espill natural
i li torna l’escalfor…
Doncs l’hivern vol la gelor.
Difuminant els paisatges
tot despullant els colors…
Flors i animals amagats,
ara no gosen sortir.
L’aire gèlid ja s’escampa
lentamente,
baixant dels cims
fins arribar arran de mar.
L’hivern emmandreix la vida.
Deixem doncs que tot descansi,
descanseu tots plegats,
segur que no us farà mal…
Fins que esclatin els colors
de le belles primaveres,
que tard o d’hora vindran.
Comentaris
-
No sé si hi tinc...[Ofensiu]Jaume VINAIXA SOLÁ | 09-02-2011 | Valoració: 10
cap dret ni autoritat en la matèria, però, permet-me la gosadia de dir-te que: em sembla que els teus poemes van millorant. No és que no fossin bons. Simplement. com ja et vaig dir un dia: a vegades m´agrada més llegir-los com a prosa.
Feia dies que no et tafanejava. Si tens uns minuts - i no sé si ja t´ho javia dit- clica a Youtube o Gogle: DESPERTAFERRO TITELLES, I mira el que hi he penjat.
Una abraçada badalonina arran de mar.
Jaume -
Un cicle que...[Ofensiu]AVERROIS | 08-02-2011 | Valoració: 10
...roda i roda any rera any, la vida quan arriba l'hivern descansa endormiscada per agafar força per l'arribada de la primavera. Molts diuen que l'hivern és trist, que tot està mort, però no és veritat, és la calma abans d'arribar la tempesta, la vida que sorgeix a la primavera.
Fins ara, una abraçada.
