In memoriam

Un relat de: intratable

Sempre m'han caigut bé les monedes de deu pessetes. Tot i el seu ridícul valor sempre han sigut especials per a mi. Sí, les monedes de deu són bufones, molt maques. En el seu moment van ser més petites que les de cinc que, per cert, ja no tenen la gràcia del primer dia. Oh! Quina moneda tan curiosa! Sí, però la mida és una còpia de la de les de deu. I el color és més lleig. En canvi les de deu són tan... tan... maques.
Sí, m'he enamorat d'una idea. La idea de "moneda de deu pessetes". Ja no em cal tenir-la present per a adorar-la i venerar-la, només hi he de pensar. En un moment qualsevol penso "moneda de deu pessetes", m'apareix la seva imatge a la ment i sembla que m'hagi fumat uns quants porros. Volo.
He de reconèixer que les monedes de deu, com la majoria de monedes, tenen un problema: com hi puc realitzar l'acte sexual? Bé, estar clar que amb les monedes de deu no puc, ni amb les de pesseta, ni amb els duros, ni amb les de cinquanta, ni amb les de cent, ni amb les de dues-centes ni amb les de cinc-centes. Vaja, suposo que per a això ja hi han les monedes de vint-i-cinc. Agafo la meva moneda de vint-i-cinc i després de jugar una mica amb ella a aquests jocs de calentament hormonal (no em feu donar detalls, si us plau, que em poso vermell) faig el que he de fer mentre penso en les monedes de deu. Aaaai! [llegeixi's com si es sospirés quan s'està recordant uns moments intensos].
En el seu moment també em van caure bé les monedes de dues pessetes. Em sap greu que les retiressin, però és clar, és la llei de la oferta i la demanda. La culpa és de la gent que no les utilitzava. Com pot existir gent desagraïda, creguda, capaç de martiritzar a una moneda d'aquesta manera? La moneda sempre a punt per a ser utilitzada per al que sigui (excepte per a cardar, que en el temps de les monedes de dues pessetes era una acció negada a totes les monedes) i la gent passant d'ella, com si fos més important que una meravellosa moneda encunyada (no enconyada, funció que només es pot atribuir a les monedes de vint-i-cinc) l'any 1982. Tots vosaltres sou pèrfids, malvats, assassins de monedes.
Les monedes que no m'agraden gens són les de cinc. Per què se les anomena 'duros'? En tot cas haurien de ser 'dures', ja que moneda/es és/són una/ paraula/es femenina/es.

Crec que a l'hora de pagar el que anem a comprar no hauríem de ser pràctics i fer-ho amb el mínim de monedes, si no que ho hauríem de fer amb les que ens agraden menys. I el mateix haurien de fer els que tornen canvi. Jo, per exemple, ho tornaria tot en dures, fins i tot el canvi de mil; i quan s'acabin les dures, doncs en pessetes.

Bé, vaig a muntar-m'ho amb una moneda de vint-i-cinc. Ja ens veurem.


Comentaris

  • Quina marxa![Ofensiu]
    Llibre | 29-07-2004 | Valoració: 8

    Per davant de tot, un aplaudiment a l'originalitat. En segon lloc... com t'ha anat, amb la darrere moneda de deu. I per acabar: per què aquesta passió per la moneda de deu? És una picada d'ullet perquè busques la perfecció? (És broma, però segur que els gremi de crítics simbologistes escriurien una tesina, sobre el tema!).
    Endavant!

  • força original[Ofensiu]
    guinarda | 24-07-2004 | Valoració: 8

    i, uf, d'un erotisme....

l´Autor

intratable

40 Relats

52 Comentaris

74164 Lectures

Valoració de l'autor: 8.30

Biografia:
Amb 27 anys no es té biografia, encara. Com a mínim jo.



R en Cadena

"Llibre em va encadenar i jo he passat la cadena a Herzog i a Jesús Miquel Saldón Andrades"

(descobreix què és "R en Cadena")