Cercador
IN MEMORIAM DEL SANTUARI DE SANTA AFRA. GINESTAR. SANT GREGORI. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésNo trobava cap dada del Santuari de Santa Afra, a l’arxiu del COAC:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Sant+Gregori&page=1
La descripció de patrimoni Gencat, ens diu església de planta rectangular amb porxo de coberta plana adossat a la façana principal i campanar de planta quadrada en un extrem. Adossat a la banda esquerra hi ha l'edifici de l'hostatgeria que és de construcció posterior (1874). Les parets exteriors són de maçoneria vista amb les cantonades fetes amb carreus ben tallats. L'interior s'estructura en una sola nau i absis, coberta amb volta de canó amb arcs torals i llunetes. A mitja planta hi ha dues capelletes laterals amb altars iguals. Les parets i la volta són arrebossades i pintades. Darrera l'altar hi ha un retaule barroc.
Fotografia de 1986. Ramon Maria Castells i Llavanera.
L'actual edifici substituí un antic oratori dedicat a la santa, anteriorment però , havia estat sota l'advocació de la Mare de Déu de les Neus.
L'any 1904 s'hi van realitzar obres de reforma.
El 5 d'agost es celebra un aplec en el Santuari.
Puc afirmar que les dades estan molt desactualitzades, l’edifici de l’hostatgeria ha estat objecte de l’acció dels vàndals – que dissortadament han arrelat també en terres de Girona - ; tampoc és dissortadament fidel a la realitat el excel•lent treball: http://www.llemena.com/ca/content/el-santuari-de-santa-afra-ginestar
Es publicava el 23 jul. 2007 El capellà de Santa Afra anuncia que deixa de residir al santuari, i llegia del mateix mitja de premsa un article en ocasió del seu traspàs, que comença dient; "La conversa es mantenia animada fins que es feia alguna referència a Santa Afra. Aleshores se'l veia trist, callava, i no hauria estat estrany que li caigués alguna llàgrima" http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/09/15/rector-santa-afra/635064.html
Insistim en que li cal al nostre país, protegir, explicar i valorar com cal el patrimoni històric i/o artístic, de fet no tenim cap millor ‘ industria’, i l’adjectiu ‘popular’ amb el que es qualifiquen habitualment els edificis de ‘pare desconegut i/o amagat’, té una connotació del tot negativa, avui ‘popular’ per a moltes persones és sinònim d’estultícia, de corrupció, de nepotisme,....
En matèria d’abandó del patrimoni històric, la frase del Polònia, que diu el ‘President Puigdemont’ a la ficció, es fa dissortadament certa en el món real, ‘I Girona més’
Als brètols que s’entretenien destruint l’edifici de l’hostatgeria del Santuari de Santa Afra, recordar-los que la seva conducta potser no tindrà cap sanció penal – estem al REINO DE ESPAÑA -, però, que tinguin clar que no quedarà impune.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Sant+Gregori&page=1
La descripció de patrimoni Gencat, ens diu església de planta rectangular amb porxo de coberta plana adossat a la façana principal i campanar de planta quadrada en un extrem. Adossat a la banda esquerra hi ha l'edifici de l'hostatgeria que és de construcció posterior (1874). Les parets exteriors són de maçoneria vista amb les cantonades fetes amb carreus ben tallats. L'interior s'estructura en una sola nau i absis, coberta amb volta de canó amb arcs torals i llunetes. A mitja planta hi ha dues capelletes laterals amb altars iguals. Les parets i la volta són arrebossades i pintades. Darrera l'altar hi ha un retaule barroc.
Fotografia de 1986. Ramon Maria Castells i Llavanera.
L'actual edifici substituí un antic oratori dedicat a la santa, anteriorment però , havia estat sota l'advocació de la Mare de Déu de les Neus.
L'any 1904 s'hi van realitzar obres de reforma.
El 5 d'agost es celebra un aplec en el Santuari.
Puc afirmar que les dades estan molt desactualitzades, l’edifici de l’hostatgeria ha estat objecte de l’acció dels vàndals – que dissortadament han arrelat també en terres de Girona - ; tampoc és dissortadament fidel a la realitat el excel•lent treball: http://www.llemena.com/ca/content/el-santuari-de-santa-afra-ginestar
Es publicava el 23 jul. 2007 El capellà de Santa Afra anuncia que deixa de residir al santuari, i llegia del mateix mitja de premsa un article en ocasió del seu traspàs, que comença dient; "La conversa es mantenia animada fins que es feia alguna referència a Santa Afra. Aleshores se'l veia trist, callava, i no hauria estat estrany que li caigués alguna llàgrima" http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/09/15/rector-santa-afra/635064.html
Insistim en que li cal al nostre país, protegir, explicar i valorar com cal el patrimoni històric i/o artístic, de fet no tenim cap millor ‘ industria’, i l’adjectiu ‘popular’ amb el que es qualifiquen habitualment els edificis de ‘pare desconegut i/o amagat’, té una connotació del tot negativa, avui ‘popular’ per a moltes persones és sinònim d’estultícia, de corrupció, de nepotisme,....
En matèria d’abandó del patrimoni històric, la frase del Polònia, que diu el ‘President Puigdemont’ a la ficció, es fa dissortadament certa en el món real, ‘I Girona més’
Als brètols que s’entretenien destruint l’edifici de l’hostatgeria del Santuari de Santa Afra, recordar-los que la seva conducta potser no tindrà cap sanció penal – estem al REINO DE ESPAÑA -, però, que tinguin clar que no quedarà impune.
l´Autor
6906 Relats
1200 Comentaris
5394285 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.
- IN MEMORIAM. JOSEP FRANCH MESTRE, QUE RETRATAVA PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA, ENTRE ALTRES CAN PARELLADA A SANT FELIU DE LLOBREGAT