IN MEMORIAM DE SANT SADURNI D’ARREU. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

L’ Olga Bergua, em deixa un comentari a la imatge que escollíem per il•lustrar un dels contes del NADAL DE CONTE de guimera.info ; si no recordo malament es el poble d'Arreu. Ara ja no hi viu ningú i està tot abandonat... Una bona pena.



A: http://www.iec.cat/arcat/ps/psedificis/02389.htm llegia que l’església de Sant Serni d’Àrreu és un edifici de planta rectangular i absis quadrat, orientat a llevant. La coberta és de fusteria a doble vessant, i s’estén des dels peus de l’església fins a l’absis, a diferència del que és habitual en altres edificis d’aquesta tipologia en què l’absis és cobert amb volta de mig punt de pedra. La coberta de fusta s’amaga sota una volta de fusteria, com hem trobat en d’altres esglésies del Pallars Sobirà (Sant Pere de Tor o Santa Maria de les Neus d’Àrreu).

La porta se situa al mur de migjorn i és construïda amb un arc de mig punt format de pedres sense tallar, a manera de dovelles. Per dissort, l’arrebossat que cobreix els muntants i l’arc d’aquesta obertura dificulta una lectura de la seva tipologia.

Al mur sud de l’absis hi ha una petita finestra rectangular d’una esqueixada que té com a característica un ampit molt inclinat. El murs nord i oest de la nau presenta sengles obertures d’època posterior.

Actualment el parament es troba totalment cobert per un arrebossat. Tanmateix, a les zones on l’aparell és visible, aquest és format de pedres de diferents tipologies, situades aleatòriament i no formen filades regulars.

El mur de ponent és coronat per un gran campanar d’espadanya de dos ulls. L’aspecte original de l’església fou alterat per la perforació dels murs nord i sud de la nau, a la seva part més propera al presbiteri, per tal de situar-hi capelles, cobertes amb encavallades de fusta a una vessant. Aquestes foren construïdes en un moment posterior al segle XIII per tal com ho palesen els arcs apuntats que hi donen accés.

Per les seves característiques planimètriques i arquitectòniques cal situar el moment d’erecció d’aquest edifici en el segle X.

L’església, molt modificada en el decurs del temps, es trobava ja molt deteriorada en la nostra campanya de l’any 1991.

Li demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) imatges d’aquesta església, exteriors i interiors.

La ruïna del patrimoni històric de Catalunya s’iniciava en l segon feixisme ( dictadura del general Franco ) i ha continuat en la ‘democraciola’ – dita també tercer feixisme, que ha excel•lit en les manifestacions d’odi contra Catalunya.