Cercador
IN MEMORIAM DE L’ESTUDI DE SANTA MARIA DE MEIÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésPreguntava a Santa Maria de Meià on estava l’escola o l’estudi abans de la dictadura franquista, i m’adreçaven al carrer del Font,1.
Advertia una curiosa obertura que em feia pensar que l’edifici podia haver tingut altres usos en el passat, com em confirmava la meva consulta a patrimoni Gencat, que ens explica; edifici situat a la cantonada, de planta baixa, dues plantes i golfes. Abans havia estat una església amb la porta central rectangular motllurada. Té dues finestres quadrades als laterals i una d'espitllera amb arc de mig punt a la façana del carreró que avui queda entre dues plantes. Els dos balconets i les noves finestres han estat retallades al mur de carreus que està escairat a la façana principal i filades rústiques a la façana lateral, que podria ser encara anterior.
A la làpida fundacional que es troba encastada a la cantonada de la façana principal de l'antiga església de Sant Benet hi figura la data 1641.
L’edifici havia acollit l’Ajuntament fins a l’any 1926 en que s’agregava al municipi de Vilanova de Meià, juntament amb Peralba abandonat a la dècada de 1970 i avui despoblat.
No fa cap esment a que en aquest edifici es desenvolupes l’activitat docent en el període anterior a la dictadura franquista. Retratava una placa en memòria del Sebastià Piera Llobera, que alhora que acredita l’ús de l’edifici com escola, deixa clar que els soldats feixistes no portaven material escolar a les seves motxilles.
La síndrome d'Estocolm és un flagel a Catalunya. A tall d’exemple- mal exemple - l’autoria del pantà de Camarasa, construït als anys 1920 per l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, coneguda com ‘la Canadenca’ que seria espoliada pel franquisme, s’adjudica popularment al sàtrapa.
Ens manquem MOLTS DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE CATALUNYA.
Des de les ‘Administracions Democràtiques Catalanes’ s’ha fet POCA COSA per recuperar la memòria històrica, des de les ‘altres’ es continua fent TOT I MÉS per destruir-la, la recuperació NOMÉS serà possible des de la ciutadania.
Esperem rebre imatges i/o dades de l’escola del lloc on vas néixer o els teus ascendents a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés
Advertia una curiosa obertura que em feia pensar que l’edifici podia haver tingut altres usos en el passat, com em confirmava la meva consulta a patrimoni Gencat, que ens explica; edifici situat a la cantonada, de planta baixa, dues plantes i golfes. Abans havia estat una església amb la porta central rectangular motllurada. Té dues finestres quadrades als laterals i una d'espitllera amb arc de mig punt a la façana del carreró que avui queda entre dues plantes. Els dos balconets i les noves finestres han estat retallades al mur de carreus que està escairat a la façana principal i filades rústiques a la façana lateral, que podria ser encara anterior.
A la làpida fundacional que es troba encastada a la cantonada de la façana principal de l'antiga església de Sant Benet hi figura la data 1641.
L’edifici havia acollit l’Ajuntament fins a l’any 1926 en que s’agregava al municipi de Vilanova de Meià, juntament amb Peralba abandonat a la dècada de 1970 i avui despoblat.
No fa cap esment a que en aquest edifici es desenvolupes l’activitat docent en el període anterior a la dictadura franquista. Retratava una placa en memòria del Sebastià Piera Llobera, que alhora que acredita l’ús de l’edifici com escola, deixa clar que els soldats feixistes no portaven material escolar a les seves motxilles.
La síndrome d'Estocolm és un flagel a Catalunya. A tall d’exemple- mal exemple - l’autoria del pantà de Camarasa, construït als anys 1920 per l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, coneguda com ‘la Canadenca’ que seria espoliada pel franquisme, s’adjudica popularment al sàtrapa.
Ens manquem MOLTS DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE CATALUNYA.
Des de les ‘Administracions Democràtiques Catalanes’ s’ha fet POCA COSA per recuperar la memòria històrica, des de les ‘altres’ es continua fent TOT I MÉS per destruir-la, la recuperació NOMÉS serà possible des de la ciutadania.
Esperem rebre imatges i/o dades de l’escola del lloc on vas néixer o els teus ascendents a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5429817 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ