IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR. MONTMAJOR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ. CATALUNYA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
Veníem de Vilandeny el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, passaven alguns minuts de les 13,00 hores i maldava per arribar al Restaurant Montmajor, a l’esquerra de la carretera veia el el runam esfereïdor de l’església romànica de Sant Salvador, parròquia de Correà , al terme de Montmajor, se l’ anomenat també com Sant Salvador de l'Hospital i Sant Salvador de Coll s'Alzina.

M’aturava a retratar-la a desgrat d’haver de fer cua al Restaurant cosa que finalment no va succeir , perquè atesa la ‘situació, política’ de Catalunya en aquests dies d’octubre de 2017, hi ha moltes persones que eviten llevat d’una necessitat peremptòria, sortir de casa.




Esperem que s’imposi el diàleg, perquè allò de ‘ cautivo y desarmado ‘ , malgrat el semenfotisme d’Europa, no pot tornar a succeir, oi?.

Al Mapa de patrimoni expliquen que l'edifici es troba en ruïnes, tot i que es conserven els murs dempeus i tan sols manca la teulada. S'està derruint una part del mur sud. És una església petita, d'una sola nau amb absis semicircular a llevant i porta d'arc de mig punt adovellada oberta al costat de migjorn. Possiblement fou coberta amb volta de canó tot i que la teulada exterior era a dues vessants. Hi ha una petita finestra a la part central de l'absis i una finestra espitllerada al costat esquerre del mateix absis. L'aparell de tot el conjunt és molt regular i força gran, i els murs són reomplerts amb pedres de diferents mides. No es conserva cap element decoratiu interior, tan sols les pilastres de pedra que suportaven l'arc que delimitava l'absis.

L'església es troba davant de l'antiga casa de l'Hospital, actualment anomenada cal Bisbe, i prop de la riera de l'Hospital.

Situada dins l'antic terme del castell de Montmajor i molt a prop del camí ral que anava de Berga a Cardona. No va ser mai església parroquial, sinó que devia ser sufragània de Sant Sadurní de Montmajor a l'edat mitjana, al segle XIV ho era però, de Sant Martí de Correà, ja que consta que al 1337 el rector de Correà estava obligat a celebrar missa quatre vegades a l'any. L'església fou construïda en terres que marcaven el límit entre el comtat de Berga i el d'Urgell i per la seva situació passà a formar part de la batllia de Cardona. El segle XVII tenien cura de l'església les cases veïnes i possiblement quedes sense culte al segle XVIII, ja que no surt esmentada al llistat d'esglésies parroquials o sufragànies que formaven part del bisbat de Solsona, malgrat que en general tot l'edifici, presenta elements que fan pensar en una posterior modificació als segles XVII o XVIII.

Patrimoni Gencat explica que l’any 2003 es van presentar al•legacions per evitar que s'executi el traçat d'un nova carretera que passaria pel bell mig de l'església.

Està clar doncs, que uns i altres, administració local, provincial i nacional - de Catalunya - tenen coneixement de la ruïnosa situació d’aquest monument; no ens serveix – malgrat ser totalment cert – que el REINO DE ESPAÑA tractant-se de Catalunya, no té cap interès en conservar el patrimoni històric i/o artístic.

Bufava una lleugera brisa que calmava repetir un seguit de malediccions de Déu, davant determinats actes dels homes, que recull la Bíblia :

"Maleït el qui es fabriqui un ídol de talla o de fosa, obra d'homes, que el Senyor detesta, i l'adori en secret!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui desplaci les fites de la propietat del seu veí!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui desencamini un cec!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb una de les dones del seu pare, perquè pren al seu pare el lloc de marit!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb una bèstia!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb la seva germanastra de part de pare o de mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb la seva sogra!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui assassini d'amagat el seu proïsme!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui no observi els manaments d'aquesta llei i no els compleixi!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Cal afegir-ne almenys un parell més :

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

TripAdvisor, no inclou el Restaurant Montmajor a la seva llista, ells s’ho perden, nosaltres us els recomanem MOLT. Ah!, els dijous, com és bon costum per aquestes terres del Berguedà jussà, s’inclou al menú una copa de cava.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6008 Relats

608 Comentaris

3125732 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com