Cercador
IN MEMORIAM DE LA L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL PÒPULO DE VALLFOGONA DEL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl campanar del Pòpulo, pertanyia a l’antiga església de la Mare de Déu del Pòpulo, que cap al segle XII va fer construir un Milany, aleshores senyors de Vallfogona, al costat del seu castell.
De l’església, actualment desapareguda, només en queda el parament interior nord de la nau, i l´arran de la volta, igual que el campanar adossat en aquest mur. En l’actualitat la part alta del campanar serveix com a cambra pel rellotge.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; torre quadrada en pedra i coberta de teula àrab a quatre vessants a les bandes sud i de ponent, just sota la teulada hi ha dos petites arcades a cada façana, tapiades en l’actualitat. A la façana de ponent hi ha una porta no original a la que s’hi arriba a través d’una escala exterior, i que porta a una petita cambra a l’interior del campanar, a on hi ha un rellotge antic molt ben conservat, que ha estat substituït però, per un rellotge modern.
A la façana sud, sota les arcades, es pot llegir sobre el mur, l’obertura de la primitiva porta de la torre, que estava sobre la volta de l’església. La cambra del rellotge està arrebossada interiorment i molt acurada. Sobre el carener de la teulada, estan les campanes de les hores.
La propietat va cedir aquest espai al poble que mancant de recursos econòmics només ha pogut mantenir intacta la torre del rellotge.
L’església de la Mare de Déu del Pòpulo, va ser substituïda per la de Sant Julià, que al seu torn ho era per la de la Mare de Déu de la Salut.
El sostre demogràfic de Vallfogona de Ripollès, s’assolia al cens de 1787 amb 1247 veïns, la població es mantindria per damunt dels 1000 durant quasi tot el segle XIX, per començar el segle XX per sota, 927 l’any 1900, s’iniciava aleshores una caiguda exponencial, que al cens de l’any 2000, era de només 219 habitants. El rètol més habitual a Vallfogona de Ripollès és ‘ EN VENDA’.
De l’església, actualment desapareguda, només en queda el parament interior nord de la nau, i l´arran de la volta, igual que el campanar adossat en aquest mur. En l’actualitat la part alta del campanar serveix com a cambra pel rellotge.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; torre quadrada en pedra i coberta de teula àrab a quatre vessants a les bandes sud i de ponent, just sota la teulada hi ha dos petites arcades a cada façana, tapiades en l’actualitat. A la façana de ponent hi ha una porta no original a la que s’hi arriba a través d’una escala exterior, i que porta a una petita cambra a l’interior del campanar, a on hi ha un rellotge antic molt ben conservat, que ha estat substituït però, per un rellotge modern.
A la façana sud, sota les arcades, es pot llegir sobre el mur, l’obertura de la primitiva porta de la torre, que estava sobre la volta de l’església. La cambra del rellotge està arrebossada interiorment i molt acurada. Sobre el carener de la teulada, estan les campanes de les hores.
La propietat va cedir aquest espai al poble que mancant de recursos econòmics només ha pogut mantenir intacta la torre del rellotge.
L’església de la Mare de Déu del Pòpulo, va ser substituïda per la de Sant Julià, que al seu torn ho era per la de la Mare de Déu de la Salut.
El sostre demogràfic de Vallfogona de Ripollès, s’assolia al cens de 1787 amb 1247 veïns, la població es mantindria per damunt dels 1000 durant quasi tot el segle XIX, per començar el segle XX per sota, 927 l’any 1900, s’iniciava aleshores una caiguda exponencial, que al cens de l’any 2000, era de només 219 habitants. El rètol més habitual a Vallfogona de Ripollès és ‘ EN VENDA’.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407465 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.