Cercador
IN MEMORIAM. COL·LEGI SAGRATS CORS. SANT HIPÒLIT DE VOLTREPA. OSONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésFa anys que intentem recuperar la memòria històrica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista; val a dir que els públics – impulsats i mantinguts per l’estat – eren alhora que minoria en nombre, d’una ‘qualitat’ arquitectònica MOLT INFERIOR als de les diverses Ordres Docents de l’Església Catòlica – amb algunes excepcions durant el període la Mancomunitat, i de la Generalitat de Catalunya durant la II República - . Dissortadament el cel acadèmic de l’església catòlica, no s’estenia a documentar com cal aquests edificis que hores d’ara, només pels pas dels anys, son monuments arquitectònics.
Llegia en relació a l’escola dels Sagrats Cors, que retratava el Joan Dalmau Juscafresa ; el 16 de juny de 1889 es van obrir per primera vegada les portes del Col•legi Sagrats Cors (Sant Hipòlit de Voltregà) a 120 alumnes encarregats al mestratge de tres germans de La Salle, els quals emprenien la tasca pedagògica amb el desig de “dedicar tot l’esforç a educar nens i joves, respectant la seva llibertat i intentant ajudar-los perquè visquin d’acord amb l’esperit del cristianisme” tal i com ells van expressar a la seva arribada al poble.
Situada a l’actual edifici, aquesta escola fou promoguda per l’ aleshores bisbe de Vic, el Dr. Josep Morgades Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901).
El 1972, i per manca de personal docent vocacional, els germans van haver de marxar del poble.
Dos cursos després, l’escola es fusionà amb l’escola de nenes de les Germanes Dominiques de l’Anunciata.
L’any 1986 l’escola accedeix al règim de concert educatiu. Es tracta aleshores d’una escola parroquial portada per un equip de seglars.
En el curs 2012-2013 l’Escola Sagrats Cors, recollint la tradició i el treball dels docents que durant més de 120 anys s’han dedicat a l’ensenyament dels fills dels treballadors del poble i dels seus voltants, es trasllada a la Casa d’Espiritualitat de la Gleva, i canvia el seu nom per el de Col•legi Mare de Déu de La Gleva, vinculat a la Fundació canònica del mateix nom.
Per descomptat esperem que des del Bisbat de Vic, ens faran saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qui va ser l’autor de l’edifici, i en el seu cas els de la successives reformes. També, si és possible, voldríem rebre imatges de la capella que imaginem devia tenir aquella escola.
Ah!, posats a demanar, voldríem saber també qui va ser l’autor de la casa d’Espiritualitat de la Gleva, i de l’arquitecte autor de l’actual adaptació i/o reforma.
Llegia en relació a l’escola dels Sagrats Cors, que retratava el Joan Dalmau Juscafresa ; el 16 de juny de 1889 es van obrir per primera vegada les portes del Col•legi Sagrats Cors (Sant Hipòlit de Voltregà) a 120 alumnes encarregats al mestratge de tres germans de La Salle, els quals emprenien la tasca pedagògica amb el desig de “dedicar tot l’esforç a educar nens i joves, respectant la seva llibertat i intentant ajudar-los perquè visquin d’acord amb l’esperit del cristianisme” tal i com ells van expressar a la seva arribada al poble.
Situada a l’actual edifici, aquesta escola fou promoguda per l’ aleshores bisbe de Vic, el Dr. Josep Morgades Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901).
El 1972, i per manca de personal docent vocacional, els germans van haver de marxar del poble.
Dos cursos després, l’escola es fusionà amb l’escola de nenes de les Germanes Dominiques de l’Anunciata.
L’any 1986 l’escola accedeix al règim de concert educatiu. Es tracta aleshores d’una escola parroquial portada per un equip de seglars.
En el curs 2012-2013 l’Escola Sagrats Cors, recollint la tradició i el treball dels docents que durant més de 120 anys s’han dedicat a l’ensenyament dels fills dels treballadors del poble i dels seus voltants, es trasllada a la Casa d’Espiritualitat de la Gleva, i canvia el seu nom per el de Col•legi Mare de Déu de La Gleva, vinculat a la Fundació canònica del mateix nom.
Per descomptat esperem que des del Bisbat de Vic, ens faran saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qui va ser l’autor de l’edifici, i en el seu cas els de la successives reformes. També, si és possible, voldríem rebre imatges de la capella que imaginem devia tenir aquella escola.
Ah!, posats a demanar, voldríem saber també qui va ser l’autor de la casa d’Espiritualitat de la Gleva, i de l’arquitecte autor de l’actual adaptació i/o reforma.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5424828 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS