(In) Fidel

Sóna el mòbil. No reconeix el número però despenja. Ella. És ella. La seva veu de vellut recorre el seu cos com un calfred, li desperta aquella excitació d'adolescent que ofega els sentits, fent-lo sentir capaç de menjar-se el món en qualsevol moment... Feia molt temps que no en sabia res; concretament des que ella va decidir posar punt i final a aquelles trobades furtives, quan ell es disfressava de lladre de petons i ella es deixava robar alguna cosa més. I avui, de sobte, apareixia del no-res...

Han quedat per dinar. Es troben, es miren, s'intercanvien quatre paraules de rigor per trencar el gel. Al cap d'una estona, se senten còmodes l'un amb l'altre, com en els vells temps. Ell es demana en secret si encara està casada, si encara compta els amants que han abraçat el seu cos per parells... El que ell no sap és que ella l'ha volgut veure després de tant temps per dir-li quelcom que va nèixer quan ell li mossegava els llavis, quan ell li robava els pensaments. Ell ha estat l'únic. L'únic amb qui ha tastat el fruit prohibit. Fidel amb aquell amb qui ha descobert el vertigen de ser infidel.