IN ALBIS

Un relat de: brins
Immersa en capes d’enyorança,
s’estreny la mida del meu cor;
m’arrossego enmig de brosta seca,
visc dins d’un jardí esquinçat.

Un full blanc em demana qui sóc,
voldria que li glossés què sento,
però no puc donar-li respostes,
la foguera de la teva absència
m’abrusa l’esma de tots els mots.

Passo per la vida de puntetes,
com espurna entre el tot i el no- res,
crido els versos que tant he estimat
i sento, només, batecs de cor desolat.

Comentaris

  • Excel·lents versos[Ofensiu]
    príncep del país del vent | 28-09-2014 | Valoració: 10

    La poesia, el sentiment i l'emoció han format una comunió excelsa en aquest bellíssim poema. Enhorabona!

  • Un bell i sentit poema.[Ofensiu]
    panxample | 26-09-2014 | Valoració: 10


    Passo per la vida de puntetes, en blanc, sense entendre massa bé el que passa.
    El dol de l'absència ens deix tocats, però hem d'anar endavant .
    Avant!

  • Si que saps que dir-li ![Ofensiu]
    Annalls | 23-09-2014 | Valoració: 10


    Com a poema és una meravella, com a realitat molt dolorós...
    És curiós, estic passant pel dol d'una separació i un dels molts poemes que he escrit, diu " camino de puntetes, sense fer fressa". I és que quan el pit se't trenca dol tant ,que t'ofegues i no vols ni fer soroll, no ho soportaries,
    Aviat però comencaran a neixer noves poncelles a la teva vida... una nova primavera t'arrivera, encara no sembli possible !!!

    Ho farà !

    Una forta abraçada, maça !

    Anna

  • Cap amunt[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-09-2014 | Valoració: 10

    La primera etapa del dol és el plor; després n'hi ha d'altres i una d'aquestes és la consciència. Escriure és una forma magnífica de començar a remuntar, a anar cap amunt. Veig que la teva sensibilitat literaria continua ben, ben ferma. Endavant, amunt, paciència i bona lletra. Una abraçada.

    Aleix
    diverses

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: