Cercador
IN ALBIS
Un relat de: brinss’estreny la mida del meu cor;
m’arrossego enmig de brosta seca,
visc dins d’un jardí esquinçat.
Un full blanc em demana qui sóc,
voldria que li glossés què sento,
però no puc donar-li respostes,
la foguera de la teva absència
m’abrusa l’esma de tots els mots.
Passo per la vida de puntetes,
com espurna entre el tot i el no- res,
crido els versos que tant he estimat
i sento, només, batecs de cor desolat.
Comentaris
-
Excel·lents versos[Ofensiu]príncep del país del vent | 28-09-2014 | Valoració: 10
La poesia, el sentiment i l'emoció han format una comunió excelsa en aquest bellíssim poema. Enhorabona!
-
Un bell i sentit poema.[Ofensiu]panxample | 26-09-2014 | Valoració: 10
Passo per la vida de puntetes, en blanc, sense entendre massa bé el que passa.
El dol de l'absència ens deix tocats, però hem d'anar endavant .
Avant! -
Si que saps que dir-li ![Ofensiu]Annalls | 23-09-2014 | Valoració: 10
Com a poema és una meravella, com a realitat molt dolorós...
És curiós, estic passant pel dol d'una separació i un dels molts poemes que he escrit, diu " camino de puntetes, sense fer fressa". I és que quan el pit se't trenca dol tant ,que t'ofegues i no vols ni fer soroll, no ho soportaries,
Aviat però comencaran a neixer noves poncelles a la teva vida... una nova primavera t'arrivera, encara no sembli possible !!!
Ho farà !
Una forta abraçada, maça !
Anna -
Cap amunt[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 01-09-2014 | Valoració: 10
La primera etapa del dol és el plor; després n'hi ha d'altres i una d'aquestes és la consciència. Escriure és una forma magnífica de començar a remuntar, a anar cap amunt. Veig que la teva sensibilitat literaria continua ben, ben ferma. Endavant, amunt, paciència i bona lletra. Una abraçada.
Aleix
diverses
Valoració mitja: 10