IMPUNITAT, DIVINA PARAULA

Un relat de: aurora marco arbonés
IMPUNITAT, DIVINA PARAULA

La impunitat va acampant
per tot el nostre país
sense cap control ni fre,
amb abús i desvergonya.

Un ataca un periodista
mostrant la placa daurada
I després es posa a córrer
perquè el tio és molt valent.
I a cobrar el sou cada més,
que aquí no ha passat pas res.

Un vehicle alienat
trepitja les groges creus
d’un poble que, amb il.lusió,
n’ha omplert tota la plaça.
I el P.P. diu que és normal,
que algú ha de fer justícia.
I aquí no ha passat pas res.

Amb l’esvàstica tatuada
a la pell i al pensament,
els ultres de la Blanquerna
cremen casals i ateneus
i prenen el sol vestits,
coberts amb passamuntanyes.
I aquí no ha passat pas res.

El P.P. amb quatre escons,
treu pit a les assemblees
i ens recorda la indubtable
unitat de les Espanyes.
I que si no fem bondat,
cap al 155.
I aquí no ha passat pas res.

No podem continuar
amb aquesta impunitat.
Els presos encara presos,
els exiliats a l’exili.
Ens cal lluitar, defensar-nos,
però pensem, sobretot,
que nosaltres som pacífics
i cal fer-ho amb UNITAT.


Aurora Marco i Arbonés 27 juliol 2018.






Comentaris

  • La unió fa la força.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-06-2019 | Valoració: 10

    Bo i gran poema, Aurora. Aquí això és l'important, que amb unitat ho fem tot per a sobreviure i que ho has expressat amb molt bona dicció.
    M'ha agradat com ho planteges...
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • present[Ofensiu]
    Marteta | 18-08-2018 | Valoració: 10

    Amb aquest poema has trobat la paraula perfecta per a descriure el present en el que estem immersos: impunitat. Impunitat per a uns, els qui dicten justícia, i amb paraules buides de significat i de sentiment, sotmeten el pensament a una única via viable.
    M'ha agradat. Et llegeixo.
    Marta

  • Senzill[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-08-2018

    La cosa és senzilla. M'agradarà veure quina cara fan quan la immunitat s'acabi, que s'acabarà.

  • Algun dia la pagaran[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-08-2018 | Valoració: 10

    Estic convençut que, tard o d'hora, aquestes males bèsties ho pagaran. Començarem pels jutges que inventen ficcions i acabarem per la guardia civil que inventa investigacions. La ficció la deixarem pels relataires, no pels mentidaires. Aurora, a continuar lluitant, endavant i una forta abraçada!

    Aleix

  • En minoria.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 07-08-2018 | Valoració: 10

    Ha arribat un moment que la majoria de la gent no mou un dit per res! És recloem dins la nostra closca com un caragol i els dies van passant, és trist, però és així. Catalunya després de tres segles de rebre tota mena de vexacions , ja no s'immuta gaire... I com estem envoltats per una ampla majoria de gent que no és usuària, ni practicant d'aquesta nostra cultura.... Doncs encara més! Jo crec que acabarem essent una minoria com els coptes a Egipte, dominada, des de fa segles per la cultura àrab. Temps al temps... Com pots veuree he publicat un nou poema, Jacuzzi, Et vull dir que si et comento a tu, no vol dir pas que t'hagis de veure obligada a comentar el meus. Perquè, com veuràs, el poema, toca un tema gens afí a la teva idiosincràsia, a la teva forma d'entendre la sexualitat. No, no vull que et vegis, us veieu, obligada, obligats, companya, companys relataires, a comentar-me. Em conformo en ésser llegit i prou...

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250538 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.