Impulsos

Un relat de: Joan Pinyol Colom
El van declarar culpable i hores després el cos feia de pèndol d’una forca. Però l’Anastasi no en tenia cap culpa.

Aquella tarda de maig la Caterina el convidà a caçar papallones i una de les paràboles maldestres els va fer perdre tot d’una l’equilibri. A ella li bullia el cos d’una excitació que no sabia ni volia controlar i sota el noi féu saltar els tres botons de la camisa de quadres blancs i vermells. Amb els pits enlaire pregà a l’Anastasi que la besés i, en veure que no feia el pas, li mossegà un braç. El noi reprimí el crit, saltà com una llebre i abans de caure topà i féu perdre la línia de vol d’un parell de papallones. Després arrencà a córrer sense mirar enrere.

La Caterina es bufetejà de ràbia i de camí cap a casa provà de seduir un home que estava de prova com a collidor de maduixes i que acabava d’arribar del nord. Van fer l’amor sobre les plantes fins arribar a un parell d'esbarzers i desaparegueren una temporada.

Els pares de la Caterina acusaren l’Anastasi de segrest amb grau de desaparició forçosa i presumpte assassinat i ocultació del cadàver. La policia identificà les dents de la noia desapareguda en els relleus de la mossegada del braç del noi i dies després un veí que passava vora els esbarzers trobà un parell de retalls de la camisa de la Caterina tacats d’un vermell sospitós que ningú relacionà amb les maduixes. L’Anastasi no es va cansar d’assegurar que no sabia res de la noia i un jurat popular dictà sentència.

La nit abans tres dels seus membres no havien pogut agafar el son, un altre havia estat abandonat per la dona i al cinquè se li cremà sencera la segona residència. L’acord de culpabilitat fou unànime i exorcitzador.

El dia que la Caterina tornà de bracet amb un noi que se sentia orgullós d’estar al darrera del seu embaràs i amb ganes de recuperar la feina en els camps de maduixes, el jurat popular també compartí un agre sentiment de culpabilitat.

Comentaris

  • Autorització d'edició[Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

    La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada aquest mes d’abril, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

  • boníssim joan...[Ofensiu]
    joandemataro | 06-04-2012 | Valoració: 10

    aquest relat que té un fons de paròdia però que pot ser tan real !!
    m'encanta el paràgraf : " La nit abans tres dels seus membres no havien pogut agafar el son, un altre havia estat abandonat per la dona i al cinquè se li cremà sencera la segona residència. L’acord de culpabilitat fou unànime i exorcitzador. "
    ja ho diu tot...

    felicitats i una abraçada
    joan