Cercador
Improvisació d'un adéu a uns (ara) desconeguts
Un relat de: somnis de lluna- Compartir:
Les cares s'esborren
d'aquelles persones
que creia conèixer
Només queden
les paraules recollides
en raconets del cor
Forma i contingut
separats
en el record
d'un passat millor
Un passat melangiós
amb aroma d'herba
gust de sal
estrelles per fanals
Trencades ara resten
les promeses de l'ahir
les imatges del futur
afloren, com calfreds
les mentides
que abans eren veritat
sé que no queda
espai per a mi
en vosaltres
que només sóc
algú que un dia
somrigué en el vostre camí
però les vostres ànimes
estimats desconeguts
romanen
per sempre
dintre de mi
per lluny que avui me'n vagi
per molt que em separi
m'emportaré, feliç
mil històries que vaig viure
amb gent que avui
ja NO SÓN...
Però que, en algun moment,
van ser,
només, i només,
per a mi.
Comentaris
-
Bonic...[Ofensiu]natasha | 07-08-2010
... trist i molt real, així és com el definiria...
Hi ha gent que entra a la nostra vida per compartir-la i arribat cert punt del camí se'n distancia tant que es converteixen en autèntics desconeguts... Trist però proper... una llàstima, perquè sovint nosaltres ens recordem més d'aquells que un día van ésser i en canvi ells...caminen sense mirar enrera.
Una abraçada -
realitat[Ofensiu]gavina | 09-04-2010 | Valoració: 9
He trobat per casualitat aquest poema i em fa pensar que, com sempre, la realitat ens allunya del que vam ser i perquè no... del que sommiem ser algun dia.
no?
l´Autor
7 Relats
9 Comentaris
8440 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Amb els meus 20 anys acabats d'assolir, ja des de fa uns anys sento la imperiosa necessitat de manifestar-me mitjançant el món de les arts. vull aprendre dels que més en saben i compartir pensaments i històries que em ballen pel cap, a la fi d'ordenar-me la ment i trobar-me a mi mateixa.Espero escriure molts relats per a poder-los compartir. Segurament, penjaré alguns textos escrits fa temps, però que mai han vist la llum, és a dir, casi bé d'estrena.
Crec que tinc un estil un tant peculiar (que no vol dir perfecte ni bo, ni molt menys), potser sóc una mica complicada, a vegades. Potser repetitiva. De totes les maneres, tot el que escric em surt de l'ànima.