Cercador
Impossible
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
No hi pensem perquè ens diem:
“Impossible.”
Això mai no passarà.
Dormim tranquils les nostres nits
mentre somniem en un món...
impossible.
Tot i així ens il•lusiona.
La Terra no para de girar.
Impossible!
Dia i nit s’han de succeir.
És així la vida. No la puc canviar.
Impossible!
I malgrat tot no m’hi conformo.
Com acceptar el que no entenc?
Impossible!
Com viure si no hi ets?
Impossible!
Com somriure entre plors?
Impossible!
Com dir-te adéu per sempre més?
Impossible! Impossible! Impossible!
Més passi el que passi... ho aconseguiré.
“Impossible.”
Això mai no passarà.
Dormim tranquils les nostres nits
mentre somniem en un món...
impossible.
Tot i així ens il•lusiona.
La Terra no para de girar.
Impossible!
Dia i nit s’han de succeir.
És així la vida. No la puc canviar.
Impossible!
I malgrat tot no m’hi conformo.
Com acceptar el que no entenc?
Impossible!
Com viure si no hi ets?
Impossible!
Com somriure entre plors?
Impossible!
Com dir-te adéu per sempre més?
Impossible! Impossible! Impossible!
Més passi el que passi... ho aconseguiré.
Comentaris
-
M'encanta la gent tossuda...[Ofensiu]Annalls | 01-05-2014
i valenta que lluita fins al final, potser no puguis vencre, però tampoc seràs derrotat!!
Impossible però jo faré tot el possible i arrivare fins on és pugui arribar per tant no em rendiré !!
Salutacions d'una tossuda !
ANna -
vaja...[Ofensiu]srta_squitx | 30-04-2014
quina força desprèn aquest escrit. Lo impossible només ens ho volem creure, hi ha algú que diu: "l`horitzó és als nostres ulls, no a la realitat". De tant en tant ens hem de canviar les ulleres per veure les coses d`una altra manera...
Un plaer llegir-te!
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102822 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com