Impossible i res més

Un relat de: Boletaire

Les nostres mirades s'entrellacen,
Però, amb naturalitat,
Sense aquella fantasia,
Que les dues esperaven.

M'apropo a tu,
Et faig una caricia.
No em conec.
Em llanço com mai me llançat.
I tu em dediques un somriure,
Tan bonic, tan perfecte.

M'aparto,
Se que dec somiar,
Que no et puc arribar.

I desperto plorant.
Però tranquil·la mai més lluitaré,
Mai somiaré despert.

Comentaris

  • preciós[Ofensiu]
    Reguitzellera | 24-03-2006 | Valoració: 10

    els somnis... com m'agrada sommiar... sommiar l'impossible, sommiar el que la vida no et vol donar...

  • consell..no deixis de escriure[Ofensiu]
    marypoppins | 21-02-2006 | Valoració: 10

    sommiar es una cosa inevitable que ens fa el nostre inconscient, per arribar a conseguir coses que desperts no ho farem. pero tambe ens donar la posibilitat de valora veritablement el que tenim, volem i conseguirem.
    tu mentrestant , estas conseguint una expresio de les teus sentiments tan nets , sencills i tendres, que transmeteixes amb tanta naturalitat.valora be el teu poder de transmetre las teves vivencies i emocions, son dignes de un bon poeta, que portes a dintre i el estas forjant, de mica en mica. felicitats, i continua, si us plau, ens dones a tots els relataires la posibiltat de compartir amb tu las teves sensacions ,tan boniques com que ens la podem fer nostres,per que algun moment hem pogut passar el mateix, pero no sabem descriure-ho com fas.ets un geni!!!

  • Yuna | 15-02-2006

    Si no somies.. et perdràs una part important de la vida ¡

    Molt maco

  • ada | 15-02-2006

    No hi ha res impossible...tot és si tu vols..
    ..
    ..

Valoració mitja: 10

l´Autor

Boletaire

6 Relats

43 Comentaris

8810 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Ho sento molt pero ultimament no sé que escriure, i ja que tot segueix igual, ja escriure algo dins un temps... calma..