IMPERFECTAMENT PERFECTE

Un relat de: petitaescriptora
Aquesta nit l’he somniada. Era un somni tant intens, que semblava real. Tant real, que feia por.

M’he despertat amb aquella sensació a l’estómac, com quan estàs a una muntanya russa, aquelles papallonetes a la panxa que et provoquen sentiments contradictoris, i un somriure d’orella a orella del que no saps ben bé el motiu.

Ella ha vingut, m’ha abraçat. Per un moment s’ha aturat el temps, la volia, la necessitava eternament al meu costat. No la volia deixar anar però a l’hora em sentia obligada a fer-ho.

Al deixar-me s’ha assegut al sofà i jo l’he seguit. M’acariciava, m’estimava. La trobava tant perfecte, amb totes les seves imperfeccions, que la fan única i extraordinària.

M’ha mirat. Els seus ulls estaven plens dubtes, tants dubtes... Seguia acariciant-me. Sabia que volia parlar, però no volia escoltar les seves paraules.

Una tristesa profunda m’ha envaït el pensament i s’ha acabat. Ella no ha dit res, jo he obert els ulls i aquesta tristesa que feia unes mil•lèsimes de segon era tant present, ha desaparegut. S’ha convertit en felicitat. Felicitat de saber que no era real.

La veritat és que res és real. Cada dia penso amb ella. Què li puc dir? Vol saber de mi? I si, simplement, són imaginacions meves? Tants dubtes em passen pel meu cap que potser els del somni no eren seus, sinó meus.

Només desitjo tenir-la a prop i passo els dies esperant que arribi la nit per poder-la somniar un altre cop i així, tot i tenir-la lluny, que estigui a prop.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de petitaescriptora

petitaescriptora

5 Relats

6 Comentaris

2514 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67