Imperfecció i naufragi

Un relat de: aleshores
A la meva manera imperfecta t’he estimat.

Se que no ha estat prou, ni per nosaltres nàufrags:

Sobreviscuts naufragis de sentiments
no absolen, tanmateix de dir estimo!

Prou bé que ho sé.

Però què vols, què voldries,
amb la teva infínita sed d’amor?

No és potser això, també, sort de desfici?

Comentaris

  • Tots som imperfectes...i[Ofensiu]
    joandemataro | 03-01-2019 | Valoració: 10

    Després de naufragar cal tornar a navegar, sense por... és millor tornar a naufragar que quedar-se a port...
    Una salutació
    Joan

  • lantusset | 30-10-2018 | Valoració: 8

    Bo!

  • Escriure el desamor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-10-2018 | Valoració: 10

    Segur que després d'escriure un poema així el desamor millora. L'escriure deixa gravat el que es pensa. I reflexionar sobre el fet, tranquil·litza. Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: